Aquest matí he fet la pregunta a la sessió de control al Govern a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández De la Vega, sobre la sentència de l’Estatut i si considera que tindrà normalitat democràtica, tal com va dir recentment, davant d’aquest fet li he recordat que sembla que definitivament, ara sí, vindrà el llop del TC a fer una nova mossegada a l’Estatut. Ja va sent hora després d’un retard surrealista que no només genera incertesa sinó la sensació d’anar deambulant permanentment per la corda fluixa, tensada per un TC grollerament polititzat i caducat.
De la Vega va dir fa poc que qualsevol sentència serà vista pel govern com un acte de normalitat democràtica i el president Zapatero diu que tindrà efectes polítics limitats, se’ls ha de desitjar que Santa Llúcia els conservi la vista molts anys, perquè aquí el que hi haurà és el problema més greu per a la democràcia en els darrers 30 anys, perquè per al conjunt del catalanisme l’única sentència bona és la que no toqui ni una coma, la que ratifiqui el text.
No sé si el govern espanyol és conscient que per primera vegada un tribunal de dubtosa legitimitat qüestioni la voluntat del Parlament i de les urnes, que constituirà una ruptura de l’estat autonòmic; no cabrà a la Constitució ni tan sols l’Estatut retallat i que desitja la ciutadania. Aquí no valen adobs i menys sense reforma constitucional. I finalment, no sé si el govern és conscient que assentarà, irremissiblement, les bases d’un procés de mutu distanciament. Ho va dir el president Montilla, mai tornarà a ser igual l’“encaix”, un encaix que no pot ser a cops de martell.
Per a alguns, aquest col•lapse polític provocarà desànim, serà una oportunitat perduda, però per a molts serà una oportunitat guanyada per a la presa de consciència, per passar a l’acció i posar el dret a decidir a l’agenda política. Perquè, sens dubte, el que marcarà el futur de Catalunya serà la voluntat de la majoria.