El Pla Extraordinari d’Infraestructures (PEI), aprovat ahir pel govern espanyol, pot constituir un frau d’Estatut, perquè s’incompliria amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut. És per això que en cas que aquest frau es consumi, cal que la Generalitat estudiï presentar un recurs al Tribunal Constitucional.
El Pla Extraordinari d’Infraestructures és una cortina de fum que a dures penes emmascara la retallada del 50% de la inversió en infraestructures compromès per l’Estat davant la UE amb la finalitat de complir amb l’objectiu de reducció del dèficit al 3% el 2013. El govern espanyol anuncia una inversió de 17.000 milions d’euros, però no precisa en què, no territorialitza i no preveu la intervenció de les comunitats autònomes en la definició de les estructures estratègiques, d’acord amb el principi de lleialtat institucional.
Cal que el Pla Blanco inclogui una precisió de territorialització , compleixi amb la DA 3a i que entre les infraestructures ferroviàries que ocupen el 70% del total de la inversió s’asseguri l’execució del corredor mediterrani. Hi ha motius per pensar que realment s’invertirà molt menys, perquè el nivell d’execució real de les infraestructures pressupostades per l’Estat el 2009 va ser del 34% i des d’una òptica catalana, tot apunta que serà impossible complir amb el que preveu la DA3a de l’Estatut, que obliga l’Estat a invertir un percentatge equivalent a l’aportació de Catalunya al PIB estatal i que, curiosament, finalitza la seva vigència el 2014, que és el mateix any de finalització del PEI.
I és que, només l’any 2010, l’Estat hauria d’invertir 4.285 milions d’euros al Principat (2.918 en ferrocarril, 1.243 en xarxa viària i 124 en peatges). Però d’entrada els PGE per el 2010 ja no contemplen ni de bon tros aquests recursos, de manera que, segons la metodologia d’aplicació de la DA3a, obligaran l’Estat a compensar la Generalitat amb una transferència de capital o en peatges a partir d’un acord de la comissió bilateral.
