Joan Ridao

Ningú es pot inhibir davant la corrupció

Avui s’ha donat a conèixer el contingut del sumari del cas Gürtel, fet que suposa el final de les excuses i dels arguments per a Rajoy per inhibir-se o mirar cap a un altre costat. Ha arribat el moment d’adoptar mesures contundents perquè independentment de si existeix una trama organitzada de finançament irregular o és un cistell de pomes podrides, està contribuint al descrèdit de la política i la degradació de la vida pública, que ha tocat fons. Calen mesures contundents contra qualsevol cas de corrupció. Sembla que existeix una relaxació ètica que a vegades pot aparentar que tot és corruptible i que tot es pot comprar o vendre.

No sé si vivim un final d’etapa com als anys 90, quan va esclatar el cas Filesa, però aleshores la democràcia en va sortir reforçada, la justícia va actuar amb diligència i la sanció política es va plasmar amb una alternativa de poder.

Ara s’ha d’arribar fins al fons, la veritat no fa mal a ningú. És millor diagnosticar la malaltia i entrar a quiròfan que conviure amb un mal al cos. Perquè per exemple, Bàrcenas no ha estat suspès de militància, conserva el seu despatx i el partit li paga l’advocat. Després no ens ha d’estranyar que la política sigui el tercer problema, segons el CIS i el col•lectiu el pitjor vist, després dels okupes. Tot plegat és un caldo de cultiu que només impulsa a populistes demagogs i porta a un berlusconització de la política.

Últims llibres

Twitter / X

  • ⚖️ ‘No es pot dir, doncs, de manera alarmista, que “Estrasburg ha validat el 25 % de castellà”’. @Joanridao examina la decisió del TEDH sobre l’escola de Canet i assenyala que la qüestió decisiva seran les futures sentències del TC, al blog #RLDeapc 📲 https://gen.cat/3Rhh207

    Europa ha parlat amb claredat: l’amnistia no vulnera el dret de la Unió. Persistir en els obstacles a la seva aplicació ja no és una qüestió d’interpretació jurídica, sinó de resistència a assumir-ne les conseqüències.

    🔗En parlo a l'Ara: https://www.ara.cat/129_58818c

    La sentència del TJUE és un punt d’inflexió: la llei d’amnistia supera l’examen europeu i deixa sense recorregut les objeccions que s’hi plantejaven. El debat s’acaba; ara cal garantir-ne una aplicació plena i efectiva. En parlo, avui, al @diariARA

    "És difícil pensar que el Suprem desafiarà la Gran Sala del TJUE i s’apartarà del principi de primacia del dret europeu. Però no ho és tant que vulgui mantenir el torcebraç amb el Constitucional"

    L'article de @Joanridao

    Veure més