Joan Ridao

Transparència en el procés del cementiri nuclear

Avui he preguntat al ministre d’indústria si pensa consensuar amb la Generaliat la instal•lació del magatzem nuclear. Li he recordat a Sebastián que a hores d’ara, ja haurà rebut ja la carta del president de la Generalitat, que va dir que tenia moltes ganes de llegir, encara que no ens consta resposta alguna. I on s’expressa l’unànime rebuig institucional i territorial a la possible ubicació d’un magatzem nuclear a Ascó.

El que se li exigeix al govern de l’estat és un procés transparent i participatiu, no aquesta espècie de concurs estil ‘Benvingut Mr.Marshall on un sol ajuntament pot hipotecar tot un territori i les futures generacions, crear hipoteques de caràcter social, econòmic i medimabiental o de salut pública, un acte injust i irresponsable. Cal un procés participatiu de veritat, no una simple consulta a les comunitats autònomes, fet que suposa canviar les regles de joc a mitja partida. El decret de 2006 estava fet en consonància amb el sisè Pla de gestió de residus radioactius i de les resolucions del Congrés, i comptava amb la participació decisiva de les comunitats, mentre que ara d’aquests elements no se’n sap res.

El cas d’Ascó no és un No per un No o un intent d’eludir tota responsabilitat. A l’Ebre estan farts de ser un monocultiu nuclear amb tres centrals, és cert que una en desballestament. Però és que a l’Ebre produeixen el 40% del total de l’energia nuclear de l’Estat. Que es consumeix a Catalunya, sí, però per això apostem per una gestió individual, com als Estats Units amb 54 magatzems en 33 estats; i interina, a l’espera de trobar una solució definitiva que avui no existeix, com li he recordat a Sebastián

El que és indubtable és que Catalunya és un dels països més nuclearizats del món, més dependents. Al món hi ha una mitjana del 15%, a Espanya del 20% i a Catalunya el 53%, després de França i Lituània. I la gent ha dit prou, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. Cada territori que gaudeixi dels beneficis de l’activitat nuclear, en forma d’energia, que també assumeixi els inconvenients, en forma de gestió de residus.

En la resposta, Sebastián ha mantingut que el projecte s’ha fet de manera correcte, diu que es consultarà a les comunitats, però no ha fet propòsit d’esmena, al contrari, ha insinuat que seran els pobles que decidiran. Sembla que li agrada anar fent de Mr. Marshall, i potser com deia l’alcalde a la pel•lícula, Sebastián també deu una explicació.

Últims llibres

Twitter / X

  • ⚖️ ‘No es pot dir, doncs, de manera alarmista, que “Estrasburg ha validat el 25 % de castellà”’. @Joanridao examina la decisió del TEDH sobre l’escola de Canet i assenyala que la qüestió decisiva seran les futures sentències del TC, al blog #RLDeapc 📲 https://gen.cat/3Rhh207

    Europa ha parlat amb claredat: l’amnistia no vulnera el dret de la Unió. Persistir en els obstacles a la seva aplicació ja no és una qüestió d’interpretació jurídica, sinó de resistència a assumir-ne les conseqüències.

    🔗En parlo a l'Ara: https://www.ara.cat/129_58818c

    La sentència del TJUE és un punt d’inflexió: la llei d’amnistia supera l’examen europeu i deixa sense recorregut les objeccions que s’hi plantejaven. El debat s’acaba; ara cal garantir-ne una aplicació plena i efectiva. En parlo, avui, al @diariARA

    "És difícil pensar que el Suprem desafiarà la Gran Sala del TJUE i s’apartarà del principi de primacia del dret europeu. Però no ho és tant que vulgui mantenir el torcebraç amb el Constitucional"

    L'article de @Joanridao

    Veure més