Aquest dimarts el Congrés ha recolzat per unanimitat un acord on s’assegura que la futura ubicació del cementiri nuclear o ATC assegurarà el consens social, territorial i institucional, especialment amb les institucions autonòmiques i les entitats locals especialment afectades. Un acord que suposa la implicació de les comunitats i que obre una porta llargament reivindicada des d’Esquerra.
Cal recordar que els residus nuclears són un dels problemes més greus que té l’energia nuclear i ningú té una solució definitiva i no només no són la solució, són la constatació que no existeix una alternativa tècnica viable per la qual cosa l’única cosa que es pot fer, avui per avui, és embolicar els residus radioactius en formigó i acer i esperar uns 50 o 100 anys per veure si existeix alguna solució definitiva.
I aquí és on rau el problema, en voler començar la casa per la teulada, i traslladar a generacions futures les conseqüències dels nostres consums passats, actuals i futurs i encara més si continuem generant sense tenir clar un horitzó i un calendari raonable de vida útil de les centrals nuclears existents. L ubicació del cementiri nuclear no és només una irresponsabilitat sinó també un acte d’injustícia intergeneracional.
Els residus s’han d’emmagatzemar de la forma més segura possible i cada país hauria de ser responsable del que genera, una vegada es conegui els residus que cal emmagatzemar, un fet que va unit al calendari de vida útil de les centrals. Perquè això sigui així cal un procés transparent, participatiu i just, no aquesta espècie de benvingut Mr. Marshall en què un únic ajuntament, enlluernat per les compensacions econòmiques, pugui hipotecar tot un territori i diverses generacions, des d’un punt de vista social, econòmic, mediambiental i de salut pública.
Ara hem aconseguit incloure la participació de les comunitats, és un pas per aconseguir aturar l’ATC i que no s’intal•li a l’Ebre, on sembla que el Govern espanyol aposta per tenir-hi un monocultiu nuclear.