Zapatero està atrapat perquè, d’una banda, la situació econòmica no dóna cap respir, com demostren les dades de l’atur o el dèficit, i de l’altra perquè fa temps que ha perdut la batalla de la credibilitat amb una constant improvisació i la sensació de donar pals de cec. Un fet que contribueix a fer encara més impopular i antisocial qualsevol mesura d’ajustament.
I precisament en el pecat està la penitència, Zapatero tenia des de fa pràcticament dos anys dues alternatives: o construir un govern fort, amb determinació i reformista, tot i que això amenacés la pau social; o bé buscar el consens amb un gran Pacte d’Estat amb partits, agents socials i comunitats autònomes. I no ha fet ni una cosa ni l’altra.
Si Zapatero acaba assumint que el pitjor no és que la crisi és greu, sinó que pot ser gravíssima i rectifica pactant les reformes estructurals enlloc de gesticular pressionat pels mercats financers i el pànic pel mal estat de les finances públiques, pot tenir algun sentit que la legislatura continuï, en cas contrari, el malestar social i polític anirà en augment i la legitimitat del govern espanyol es veurà obertament qüestionada, sense que es pugui descartar absolutament res.
El PP insinuava avui la possibilitat d’impulsar un moció de censura. Cal recordar als populars però que el nostre sistema polític requereix un programa i un candidat alternatius, i és molt fàcil que tothom es posi en contra de Zapatero, però és impossible que tots els que estan en contra de l’actual president socialista donin suport a Rajoy i, evidentment, Esquerra no figuraria entre els que el ho podrien fer.
Per altra banda, des de les files del guerrisme es parla d’un front de salvació nacional PSOE-PP” per fer front no només a la crisi, s’entén. Això té a veure amb la deriva erràtica de Zapatero i Rajoy en matèria econòmica i també territorial segons els sectors més involucionistes de l’Estat, de dretes i esquerres. Això obligaria a un tancament de files del catalanisme a Madrid en forma d’unitat d’acció, a favor de les reformes econòmiques necessàries, però també a favor de la reforma de l’autogovern.