Joan Ridao

Uns pressupostos 'de' crisi, no 'contra' la crisi

El Congrés va aprovar ahir de manera definitiva els Pressupostos Generals de l’Estat. Uns PGE que tot i els intents dels PSOE, han acabat només amb el suport de PNB i Coalició Canària. Dues formacions que van donar el seu suport a l’octubre, quan es van portar per primera vegada i que van superar aleshores les esmenes a la totalitat. Ho vam dir aleshores, i encara ho fem ara, no tenen ni han tingut el suport d’Esquerra. Tal com vaig dir des de la tribuna, els pressupostos estaven en pecat mortal i el govern no ha mostrat cap mostra de penediment.

Sí que s’han votat esmenes parcials provinents del Senat, unes millores introduïdes que no haguessin impedit que sortissin endavant, i fet pel qual es va optar per tal de buscar algunes millores. Tal com s’ha aconseguit fer. 22’5 milions d’euros que hi són gràcies a la tasca d’Esquerra i que sense la nostra feina, hagués suposat tenir uns PGE poc útils, que no afrontaran reformes estructurals i que no serviran per a sortir de la crisis, però que a més a més tindrien moltes més mancances en infraestructures i en I+D+I, les principals partides que s’han pogut millorar.

La retirada del veto en el Senat va ser a causa de l’acord col·lectiu dels grups que va permetre introduir algunes millores en el text però, sobretot, a la falta de coincidències amb el PP per a tirar un veto endavant. El nostre compromís començava i acaba aquí. Els pressupostos però continuen ancorats en un escenari macroeconòmic fictici i voluntarista, amb unes previsions que no es podran aconseguir. Són ‘els pressupostos De la crisi, però no els pressupostos Contra la crisi i suposen una regressió fiscal que amenaça la recuperació econòmica i les classes mitjanes. No són ni socials, ni austers.

Últims llibres

Twitter / X

  • La investigació sobre Zapatero pel cas Plus Ultra obre un debat jurídic fonamental: on acaba el lobbisme legítim i on comença el tràfic d'influències? La línia és fina, però existeix, i és hora de clarificar-la (1)

    El cas Zapatero torna a posar damunt la taula una qüestió incòmoda: què poden fer —i què no— els expresidents quan abandonen el càrrec?

    En parlo, avui, al @diariARA (1)

    La investigación sobre Zapatero y el caso Plus Ultra ha reabierto un debate muy interesante: ¿cuándo una actividad de influencia es legítima y cuándo se convierte en un delito? Hablo de ello en @araencastellano (1)

    Veure més