Joan Ridao

Uns pressupostos 'de' crisi, no 'contra' la crisi

El Congrés va aprovar ahir de manera definitiva els Pressupostos Generals de l’Estat. Uns PGE que tot i els intents dels PSOE, han acabat només amb el suport de PNB i Coalició Canària. Dues formacions que van donar el seu suport a l’octubre, quan es van portar per primera vegada i que van superar aleshores les esmenes a la totalitat. Ho vam dir aleshores, i encara ho fem ara, no tenen ni han tingut el suport d’Esquerra. Tal com vaig dir des de la tribuna, els pressupostos estaven en pecat mortal i el govern no ha mostrat cap mostra de penediment.

Sí que s’han votat esmenes parcials provinents del Senat, unes millores introduïdes que no haguessin impedit que sortissin endavant, i fet pel qual es va optar per tal de buscar algunes millores. Tal com s’ha aconseguit fer. 22’5 milions d’euros que hi són gràcies a la tasca d’Esquerra i que sense la nostra feina, hagués suposat tenir uns PGE poc útils, que no afrontaran reformes estructurals i que no serviran per a sortir de la crisis, però que a més a més tindrien moltes més mancances en infraestructures i en I+D+I, les principals partides que s’han pogut millorar.

La retirada del veto en el Senat va ser a causa de l’acord col·lectiu dels grups que va permetre introduir algunes millores en el text però, sobretot, a la falta de coincidències amb el PP per a tirar un veto endavant. El nostre compromís començava i acaba aquí. Els pressupostos però continuen ancorats en un escenari macroeconòmic fictici i voluntarista, amb unes previsions que no es podran aconseguir. Són ‘els pressupostos De la crisi, però no els pressupostos Contra la crisi i suposen una regressió fiscal que amenaça la recuperació econòmica i les classes mitjanes. No són ni socials, ni austers.

Últims llibres

Twitter / X

  • A La democràcia a Amèrica, Tocqueville deia que als EUA es governa per la llei, no per l'home. 200 anys després, amb Trump, un es pregunta on són els contrapesos que havien de frenar els abusos de poder.

    Ja podeu llegir, en obert, el meu article a l'Ara

    https://ridao.cat/2026/01/nou-article-al-diari-ara-groenlandia-no-esta-en-venda-de-moment/

    "La qüestió és que els EUA volien el petroli veneçolà i ja el tenen, i que de Groenlàndia en desitgen els metalls rars i tenir accés a noves rutes comercials propiciades pel desgel de l’Àrtic", escriu Joan Ridao (@Joanridao)👇

    A Groenlàndia s’hi creuen sobirania, recursos estratègics i nova geopolítica de l’Àrtic. Però una cosa és clara: el seu futur no el decideixen les grans potències, sinó els groenlandesos.

    Ja disponible el nou article al @diariARA

    Veure més