Esmenats els PGE 2010 en la seva totalitat

Aquesta setmana m’he reunit amb el grup socialista dins del procés de negociació del PGE 2010, una reunió més dins les moltes que he mantingut amb responsables del Govern espanyol per buscar acords, en cas que es volgués el suport d’Esquerra als pressupostos. Naturalment no donarem el nostre suport de manera gratuïta, i d’aquí la negociació. Durant molts mesos previs a l’acord de finançament, varem dir que si hi havia acord es podria parlar, sense ell no es fiava. L’acord va reeixir i vam poder tornar a parlar.

Naturalment, Esquerra si cal negociar, negocia; si cal pactar, pacta; i sempre compleix amb la paraula donada però el PSOE no ha volgut redreçar els pressupostos i manté una reforma fiscal que castiga les classes mitjanes, que penalitza l’estalvi i el consum i que és poc progressiva. És per tot això que finalment hem optat per presentar esmena a la totalitat al Pressupostos per a l’any 2010.

En aquest projecte pressupostari es deixa de banda l’economia productiva i s’aposta per un política social pal•liativa, a més a més que el PSOE no accepta el model de gestió de l’aeroport del Prat que garanteix una gestió autònoma i competitiva, tal i com reclamava Esquerra. Els PGE per a l’any 2009 es fonamentaven en unes expectatives errònies, i una altra vegada, el Govern de l’Estat ha presentat per al 2010 uns pressupostos que tornen a assentar-se sobre una base optimista que no coincideix amb els estudis i les projeccions elaborades per diversos organismes internacionals, i les recomanacions i advertiments de nombroses veus qualificades de l’àmbit econòmic. Estan mancats també de valentia per no afrontar de manera efectiva les reformes estructurals en diferents àmbits que precisa el model de creixement de l’Estat, així com per no contemplar una política fiscal no adequada a les necessitats del conjunt de la ciutadania i al context de crisi econòmica que patim. No són uns pressupostos doncs per a pal•liar la crisi sinó uns pressupostos fets a conseqüència de la crisi que s’aferren al model fallit anticrisis dels últims mesos. La fórmula consisteix en més despesa pública de caràcter pal•liatiu contra la recessió i no sempre ben invertit, amb insuficient esforç d’austeritat de la despesa corrent, i falta de profundes reformes vinculades a la modernització i al canvi de paradigma d’altres patrons de creixement. És per tot això que no podem recolzar-la.

Estem immersos en una crisi sense precedents de dimensions globals, i després d’experimentar una gran fase d’expansió que no va ser aprofitada per a promoure les mesures necessàries tendents a diversificar i enfortir l’economia, aquests pressupostos es van presentar en un moment en el qual els índexs de consum, producció, inversió i destrucció d’ocupació, solament poden ser qualificats com desoladors, no obstant això, la lògica preocupació que tot això genera no pot traduir-se en un projecte de llei caracteritzat per la inacció i la resignació. Aquests pressupostos tendeixen més a esperar que la crisi internacional desaparegui i que amb això, l’economia espanyola es vegi arrossegada per la dinàmica positiva global, que no a encarar amb el consens del conjunt dels agents socials, econòmics, i polítics els canvis estructurals necessaris.

Durant la la negociació hem defensat qüestions de contingut econòmic i d’altres de contingut no econòmic com la gestió de l’aeroport del Prat que buscava garantir una posició majoritària de les institucions catalanes o la reciprocitat entre TV3 i Canal 9. No és acceptable tampoc que es limiti la participació catalana a una condició propositiva dels aspectes més estratègics i cal també estudiar modificacions en la titularitat i en el règim de prestació de serveis que són objecte de taxa, per tal de poder habilitar altres fórmules d’establiment de despeses i de recaptació que efectivament permetin autonomia i maniobra comercial, respecte a la proposta que fa el PSOE.

Sobre les propostes amb contingut econòmic, reclamàvem un increment per a Rodalies no només en inversions tècniques i que l’eix mediterrani ferroviari es concretés més enllà del simple powerpoint que és actualment.

Finalment, en fiscalitat Esquerra apostava per incrementar la renta dels no residents, per recuperar el gravamen de l’import de patrimoni a partir d’1,5 milions d’euros, excluint el valor de la vivenda habitual i per poder pujar la tributació de les SICAV perquè no és just que els pressupostos incrementin la tributació de les rentes d’estalvi i no s’incrementi a gent amb rentes multimilionàries. Esquerra també reclamava un major control de la despesa pública i que es millori el control del frau fiscal per introduir dins dels PGE 2010.

Adjunto el document amb el text de l’esmena a la totalitat que demà divendres entrarem al registre del Congrés.

161009-esmena-a-la-totalitat

Deixa un comentari