Aquesta setmana he rebut la carta de Jose Bono negant la petició impulsada des del grup d’Esquerra al Congrés i signada per tots els grups, excepte PP, PSOE i UPD, per permetre l’ús al Congrés de les llengües oficials que no són el castellà. Lamentem que Bono invoqui arguments de tipus legal o de procediment per tancar la porta a la petició de tots els grups minoritaris del Congrés impulsada per Esquerra per recuperar la possibilitat de fer ús de les llengües oficials distintes al castellà. Existeix un precedent en l’anterior legislatura del criteri utilitzat pel president Martín i no es tracta d’una qüestió que afecti el reglament del Congrés, sinó que es tracta d’un potestat del president de la Cambra en l’àmbit de les seves atribucions. Amb aquest fet, Bono demostra nul•la sensibilitat per la pluralitat lingüística i per la petició de tots els portaveus. D’acord amb el que Bono m’ha fet saber, en una carta personal, mantindrem una conversa sobre aquesta qüestió, però és evident que es tanca aquesta via i només resta la via de donar impuls a la reforma del reglament i recuperar els treballs del final de l’anterior legislatura.
Sembla mentida que l’any 2009 i en qüestions de drets, una de les màximes institucions de l’Estat, que representa un òrgan que ens representa a tots, doni un cop de porta a la presència, ni que sigui limitada, del català o d’altres llengües oficials. Han passat 30 anys de democràcia espanyola i no han servit per aconseguir ni tan sols, per aconseguir que el català es pugui fer servir al Congrés. Aquesta és una demostració més que l’esquerra espanyola no està disposada a reconèixer la pluralitat política, lingüística i cultural, i que Espanya en els últims anys no ha evolucionat, sinó que s’ha tancat. La decisió de Bono, que de ben segur comparteixen PSOE i PP, és un nova victòria ideològica del nacionalisme espanyol més uniformista i confirma, a l’espera de la sentència del TC sobre l’Estatut, la crisi del model autonòmic i la inviabilitat de fer reformes cap a la federalització de l’Estat.
L’ús del català al Congrés permetria aplanar el camí cap al reconeixement del català a Europa. Malauradament, sembla que no serà fàcil aconseguir-ho, i més si alguns opten per demanar l’oficialització del català o l’euskera a Parlament europeu però han renunciat a participar activament a les peticions fetes al Congrés.
