Aquest dimarts es va discutir al Congrés la moció sobre la prostitució presentada per Esquerra. La va defensar en Joan Tardà i va suposar veure la gran hipocresia que regna entorn aquest tema. Només 5 vots, els tres d’Esquerra i dos més, van recolzar la proposta. La resta de formacions van tancar-se en banda amb l’argument que s’ha d’abolir la prostitució, un fet que porta no a prendre mesures, sinó a girar l’esquena, fer veure que aquesta realitat no existeix.
Per tal de mostrar aquesta doble moral, no es va acceptar cap de les esmenes presentades que portaven a centrar el debat en la publicitat als mitjans de comunicació i el tracte que se n’ha fet, enlloc de parlar dels drets de les persones que exerceixen aquesta feina. Instant a més a més a que fossin els diaris els que busquen la supressió de la publicitat. Era com dir que, si els hi anava bé, ho fessin.
Però el problema no és la publicitat. La mort de la prostituta de la Jonquera que fugia dels Mossos serveix per demostrar la por que provoca l’actual legislació, que persegueix la baula més dèbil, com és la persona que exerceix la prostitució. S’ha de reconèixer que la majoria de la prostitució és forçada, bé per proxenetes, bé per les circumstàncies econòmiques, i cal perseguir severament l’explotació sexual i oferir una alternativa a aquelles persones que volen sortir, perquè no existeix una vareta màgica per acabar ara mateix amb la prostitució.
Però sobretot cal recordar que la prostitució s’eradica amb polítiques socials que ofereixin una sortida, i no amb policies’. El govern espanyol està en condicions d’oferir una renda bàsica a les prostitutes perquè deixin d’exercir? La resposta és no. El govern parla d’abolir la prostitució perseguint-la, però també perseguirà la prostitució de luxe, o a aquelles persones que practiquen sexe amb rics a canvi de regals com apartaments, cotxes o joies.
Cal reconèixer els drets laborals i socials com el descans setmanal, les vacances pagades, la protecció davant la maternitat, la malaltia o la jubilació o fins i tot els drets de vaga o seguretat jurídica i destinar els diners fruit de l’exercici de la prostitució a mesures de reinserció social i laboral. És molt hipòcrita no voler regular la prostitució per mantenir la situació tal com es troba actualment.
