Generalment, l’impost de successions es defensa, en el pla teòric, per raons d’equitat, tant en relació al principi de capacitat de pagament, com respecte a l’objectiu redistributiu. Però el que en un origen era un impost progressiu i redistributiu, s’ha convertit en un impost amb molts distorsions, fins i tot injust. Això és degut a les successives reformes de la seva estructura, al marge del tractament diferent entre les diferents comunitats autònomes que han introduït un element de competència fiscal indesitjable.
És per això que es va apostar per recolzar la presa en consideració de la proposta de suprimir l’impost de successions, tot i no compartir l’opció que es presentava, a cavall de la supressió pràcticament total de l’impost i que reduïa la capacitat normativa de les comunitats, configurant un nucli tributari comú.
Des d’Esquerra proposem una amplia reestructuració que proporcioni progressivitat i recuperar una major equitat. Aquest fet va en la línia de la moció aprovada el 12 de març del 2008 del Parlament, amb esmenes incorporades dels tres grups que donen suport al Govern, perquè el Govern presentés al Parlament el Projecte de Llei de Reforma de l’Impost de Successions i Donacions en compliment d’allò que estableix l’apartat 3.3 del Pla de Govern 2007-2010.
Al Congrés, hem defensat la reforma fixant un mínim exempt que deixi fora els patrimonis més baixos de les classes més desfavorides, que es beneficiï sobretot als familiars directes, que s’eximeixi la transmissió per als patrimonis familiars i fins i tot que es modifiqui l’impost sobre la renda de les persones físiques per a evitar la doble tributació, en aquest cas la transmissió entre vius que després paga en les transmissions mortis causa. Per tant, es tracta d’esmenar alguns errors i injustícies del passat i en segon lloc de recompondre aquesta estructura originària d’aquest impost, que havia de ser equitatiu, en benefici de les classes populars i més desfavorides.
