En la pregunta en la sessió de control al govern de l’Estat aquesta setmana li he fet a ZP. Un ZP a qui la precipitació i la deslleialtat institucional i un particular sentit de l’administració del diner aliè que ell domina està provocant el caos i amenaçant de fer estavellar una mesura com el Pla d’ajudes al sector de l’automoció. Li he recordat que només entre Catalunya i Madrid, dues dels territoris que s’han negat a fer l’aportació que ZP els hi reclamava, són el 45% de les matriculacions del conjunt de l’Estat.
Li he parlat de precipitació i deslleialtat perquè va ser ZP qui va fer un anunci, una vegada més, sense consultar-ho amb les comunitats. Novament l’Estat decideix i les comunitats han d’executar. Així no fan falta les comunitats, podria tornar tranquil•lament a l’època dels governadors civils i s’acaba abans, li he dit. Perquè aquest no és un programa federal, és paternalisme autonòmic de la pitjor espècie.
També he volgut recordar-li que no es respecta el marc competencial. Un estudi recent de la professora Esther Martínez, desvetlla que el 36% de la despesa no financera de l’Estat -1 de cada 3 euros- és impròpia, és competència de les comunitats autònomes. Com a exemple, tres línies d’ajuda. El pla de renovació d’infraestructures de turisme, en cultura l’Institut de les Arts Escèniques, o en vivenda la Societat Pública de Lloguer, tres línies d’ajuda que no només no serveix per a muscular l’Estat, sinó que aconsegueixen una llarga cua d’ajuntaments i comunitats obligades a allargar la mà a causa dels problemes econòmics que pateixen.
Per acabar, li he recordat que si tenen marge econòmic, arreglin alguna cosa estructural, com el finançament autonòmic i el local i no comprometin els recursos aliens, una cosa habitual en el cas de ZP. L’Estat només paga el 25% en l’aplicació de la Llei de Dependència, el 25% com també fa en el Pla Prever. És com si em convidés a dinar i només pagués les postres. En definitiva, el negoci de Zapatero i les cabres que canvia 2 cabres blanques per una de negra.