La sessió de control al Congrés ha portat avui al Ministre Blanco a posar data pel traspàs de Rodalies i al vicepresident tercer del Govern, Manuel Chaves, a reconèixer que cal complir tots els compromisos del Govern espanyol amb l’Estatut.
Durant la pregunta en la sessió de control, he recordat al vicepresident tercer que el president li ha encomanat la complicada i complexa tasca de tancar alguns contenciosos territorials com el català. Una situació que suposa un sentiment contradictori perquè mentre Chaves encarna un cert gir autonomista, una mirada amb certa empatia perifèrica i una autoritat política que no van tenir els seus antecessors algunes veus del seu propi partit ja han aprofitat per dir que és l‘hora de la cooperació territorial, de muscular l’Estat, que s’ha de donar per tancada la descentralització. Aquest fet demostra que l’Espanya plural va ser un simple eslògan i que ZP no té un model d’estat, perquè és un calculador pragmàtic que fa sempre allò que més li convé. Amb capacitat per pactar ara amb els catalans, ara amb el PNB, ara amb el PP, i ara amb qui li faci falta.
¿Però com volen que s’aparqui la reivindicació quan el finançament està per resoldre, els Estatus petrificats i sense desenvolupar i no s’ha modificat cap llei estatal de les que han d’habilitar el contingut dels Estatuts? Per aquest motiu li he reclamat a Chaves un full de ruta, quin és el calendari i quin compromís adquireix amb la carpeta catalana. Una carpeta que inclou rodalies, beques, inspecció de treball i model de gestió aeroportuària sense oblidar el finançament.
Hem tingut una paciència infinita, perquè fa nou mesos que estem en temps de descompte. El desbloqueig de les negociacions és positiu, igual que és positiu que Chaves admeti que els 7.000-8.000 milions de Solbes són insuficients però sabem que les bones intencions i les renovades presses del Govern estan dictades per les urgències del Govern i la falta de recolzament al Congrés. Davant d’aquest fet li he recordat que la nostra posició serà de fermesa, no acceptarem rebaixes, res per sota del’Estatut. Ells s’hi juguen l’estabilitat parlamentària, però nosaltres ens hi juguem el futur de tota una generació de catalans i catalanes.
