Aquest és el nostre eslògan de campanya que vol simbolitzar el gran repte del catalanisme del s.XXI perquè si som una gran nació d’Europa tenim dret a ser un Estat d’Europa.
El tombar del segle XX, després d’anys d’autonomia política i democràcia, ha vist caure dos grans mites del catalanisme tradicional forjats durant l’hegemonia del catalanisme conservador. Un primer mite de portes endins que era ‘l’encaix Catalunya-Espanya’, mentre que el segon gran mite, de portes enfora, era Europa com la solució per no emprenyar a Madrid (aquest mal no vol soroll, vaja) que era la manera de no afrontar la realitat.
Però ara resulta, que l’encaix no és possible i la gent està fins al cap de munt i sap que amb Espanya no hi ha res a fer i que és un pèssim negoci. Estem atrapats enmig d’un xoc de trens que és la dreta espanyola que utilitza Catalunya com a pretext per guanyar vots i que és autoritària, antisocial i centralista; mentre que per l’altra banda hi ha l’esquerra espanyola que no sap on va i que ha demostrat que l’Espanya plural no és res més que un eslògan.
Pel què fa al segon mite, què en queda de l’Europa ho arreglarà tot? Si volem que s’hi reconegui el català de manera institucional, l’eix mediterrani o convergir socialment i econòmica amb Europa… com a la taula d’en Bernat, qui no hi és com a Estat no hi és comptat. Però aquest no és l’objectiu d’aquestes eleccions, l’objectiu és ser forts a Europa, fer-hi escoltar la nostra veu. És cert que Europa té problemes, que no hi ha entusiasme davant aquesta convocatòria i que molta gent no sap què ens hi juguem, però s’ha de tenir molt clar que Europa entén i respecta la diversitat (des de la pròpia composició dels 27 amb 8 estats inexistents fa 50 anys, passant per la tutela del dret a decidir de Montenegro i Kosova, fins a fracàs del Tractat Constitucional) i que Europa és molt important perquè decideix sobre la nostra vida quotidiana (la PAC, el Pla Bolonya, el model comercial o altres temes com l’aigua o la pirotècnia).
És per tot això que hem de ser a Europa amb la màxima força, amb una coalició atractiva, competitiva i independentista i d’esquerres i encapçalada per un candidat excel•lent (bon xicot, patriota, d’esquerres i compromès) que serà el millor per a representar-nos, el millor per preparar l’arribada del tren a la pròxima estació: Europa.
