Joan Ridao

La Catalunya que proposa a Europa

La campanya electoral a les eleccions europees podriem dir que es divideix entre els que fem propostes, els que busquen l’abstenció i les formacions que han plantejat aquestes eleccions com unes primàries. PSOE I PP busquen clarament un referendum intern a les seves propostes dins de l’Estat, mentre que novament PP i també CiU intenten que les eleccions siguin unes primàries, per buscar arribar al poder.

Entre ells, el canvi que propugna Mas. Un canvi que seria, tal i com ens ha anat demostrant durant la campanya tant ell com el seu candidat Tremosa, un retorn a la Catalunya paralitzada. Un canvi que sembla que és un tornar als vuit anys de govern de CiU amb un PP autoritari, antisocial i centralista. Tornar a la Catalunya paralitzada amb tots els temes estructurals pendents, entre ells el finançament i la millora de l’autogovern? La formació va començar demanant el corredor Mediterrani per acabar l’altre dia dalt d’un tren de joguina, una imatge que és simptomàtica de la seva manera d’actuar. Ja van fer el mateix amb l’Estatut. Cal recordar que va ser un govern d’esquerres qui va plantejar una reforma de l’Estatut, mentre que CiU i PP havien pactat entre altres coses a canvi de no reformar-lo.Uns pactes que Tremosa no s’està de reivindicar dia darrera dia.

Ja és fumut haver d’afrontar una campanya explicant una cosa difícil com és Europa, com per haver de suportar aquells partits que estan exhibint l’espantall de la dreta, aquells que comparen l’avortament amb la pederàstia, aquells que posen en qüestió l’estat de les autonomies, i també aquells que diuen que aquesta campanya serà la llavor del canvi. És a dir, hi ha una campanya de propostes, i una altra de cartells i retrets.

És per això que el dia 7 s’ha d’apostar per la coalició que encapçala Esquerra, i que és la de les propostes. Una opció que segons els sondeigs podria aconseguir dos eurodiputats, dos eurodiputats que sí que buscaran un canvi, un canvi per exercir en plenitud el dret a decidir, que formaran part de l’ALE, grup que aposta per l’Europa dels pobles. És per això que la pròxima estació ha de ser Europa.

Últims llibres

Twitter / X

  • El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus

    Recupereu el tall aquí:
    https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/

    El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés

    https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html

    Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
    para regular los lobbies.
    Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
    En @CineyTirant @Tirant_ESP

    "Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"

    L'article de Joan Ridao👇
    @Joanridao

    Veure més