Aquesta setmana s’ha viscut al Congrés el debat de Política General. Un debat on Zapatero n’ha sortit viu, podríem dir que ben lliurat del seu combat amb en Rajoy, però ara torna a la crua realitat de la seva existència, a la soledat, que ja es va evidenciar durant el debat d’ahir.
El debat ha tingut dos fronts. El de la crisi, on és positiu el fet que admeti que segueix la crisis, el model productiu és economia de fum que ha creat una crisis pròpia, diferent a la crisis internacional. Però negatives les mesures que són un nova perdigonada, i on s’ha vist la nul•la voluntat d’impulsar un pacte d’Estat per les reformes estructurals.
El segon gran front ha estat el debat territorial. On s’ha pogut veure que ZP no té model d’Estat, no en va parlar, així com el fet que no sap on va, ara pacte amb el PP, ara amb els nacionalistes…
I finalment, i dins d’aquest grup del debat territorial, es pot veure com la carpeta catalana està més oberta que mai, i on s’ha demostrat un cinisme descomunal al dir que ha complert: Les Rodalies estan datades per a l’any 2011, del model aeroportuari no se’n sap res, i sobre finançament s’ha anunciat una nova data, el 15 de juliol per a la convocatòria d’un Consell de Política Fiscal i Financera. Una autèntica temeritat, perquè si no hi ha acord, com m’atreveixo a profetitzar, serà un nou incompliment.
Per aquell que ho vulgui, deixo al bloc la transcripció del debat amb les meves intervencions i les rèpliques de Zapatero.
