La signatura de la revisió del pacte d’Entesa feta el passat dimecres suposa posar al dia el full de ruta de l’acord que fa front a l’hostilitat del govern espanyol, amb un compromís dels partits del Govern. Si el Pacte del Tinell va ser un avís a José Maria Aznar, la revisió del pacte d’Entesa vol ser un toc d’atenció al PSOE i al govern espanyol.
Amb la revisió del pacte, li diem al president del govern espanyol que si compleix amb Catalunya pot evitar el seu naufragi polític i la seva solitud al Congrés. És una oportunitat per a Zapatero i el govern espanyol. Algunes de les mesures que preveu l’acord parlen de les polítiques per estimular el teixit productiu, per crear més ocupació, per reforçar els serveis públics i consolidar l’estat del benestar. La revisió prioritza i calendaritza alguns traspassos pendents d’executar per part del govern espanyol, com el de les beques per a estudis universitaris, els aeroports de Reus, Sabadell i Girona, la gestió de l’aeroport del Prat, els ports o les Rodalies de RENFE; uns traspassos que han quedat fixats al document com a prioritaris a assolir abans que finalitzi aquest any. No es tracta d’un memorial de greuges, però sí d’una priorització i una calendarització de traspassos, pels quals hem fixat un termini prudencial. Esperem que els ‘pocs mesos’ explicitats pel nou ministre de Foment, José Blanco, estiguin dins les dates del calendari que preveu la revisió del pacte.
Pel que fa al finançament, la revisió de l’acord avala la posició del Govern de no acceptar en cap cas un acord que no respecti el que estableix l’Estatut i manifestar aquesta posició en totes les instàncies de les que forma part. Unes instàncies que no són altres que el Consejo de Politica Fiscal y Financiera i la Comissió Mixta Estat-Generalitat. En darrer terme, el text també preveu una resposta unitària per part de la classe política i social d’aquest país, en el cas de produir-se una sentència adversa del TC sobre l’Estatut.
Un acord assolit que no puc negar que és satisfactori. Cal recordar que va ser Esquerra el primer, en el darrer Congrés Nacional, en posar sobre la taula la revisió de l’acord d’Entesa, per establir les prioritats per fer front a una crisi econòmica que a la tardor de 2006 ni s’intuïa i per respondre a l’actitud refractària i hostil del govern espanyol cap a Catalunya.