El gest de Carod-Rovira, aquest dijous, és un gest que l’honora. Un gest a l’alçada de la persona, de qui ha estat el líder d’Esquerra durant una etapa que ha marcat un punt d’inflexió determinant en la història d’Esquerra. Ell mateix en va explicar els motius durant la seva intervenció a l’Auditori, on va avalar a Joan Puigcercós com a proper candidat a les eleccions al Parlament, que els que volem una Esquerra amb més futur, més renovada i més unida no podem estar entretinguts en disputes o discussions internes, sinó que el que tenim l’obligació de fer és treballar amb el màxim rigor i tranquil•litat, generant confiança. Un gest de rigor, serè, raonat i transparent com el que ha fet en Carod.
Aquest, sobretot, és un gest de responsabilitat personal i patriotisme, pensant en el partit i en el país. En un moment clau, especialment important davant el grans reptes que depara l’actual situació. No cal recordar que estem en una situació de crisi econòmica que encara no ha tocat fons. Una crisi que coincideix amb una època en la qual ens hi juguem molt. La resolució que finalment tindrà el finançament, o el que pugui passar davant la sentència Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, són alguns dels episodies clau que viurà el país en breu. No cal oblidar tampoc el repte de les eleccions europees, que afrontem amb un candidat excel•lent com és l’Oriol Junqueras i amb una candidatura que permet visualitzar la unió de les esquerres nacionals gallega, basca i catalana.
Esquerra, com qualsevol altre partit, té un projecte que s’impulsa guanyant eleccions a fora, no a dins del partit. I aquest projecte no reeixirà si gastem totes les energies de portes endins, discutint per exemple, qui ha de ser el pròxim candidat al Parlament. Carod ja va dir aquest dijous que continuarà pedalant en la mateixa direcció, i que no es desentén ni del partit, ni del Govern.
S’ha de passar pàgina al darrer Congrés i aquest fet passa per cloure un cicle polític vital d’èxit, que va començar l’any 1996. Totes les persones i organitzacions tenen etapes, i el cicle iniciat l’any 96, inclou els moments més àlgids d’Esquerra dels darrers temps. Només cal recordar quina era la presència que tenia Esquerra durant els anys 80. S’han aconseguit èxits només comparables al anys la República, i sinó només cal recordar els resultats electorals al Parlament, a les eleccions municipals o a les estatals. Esquerra és avui partit de Govern, a la Generalitat de Catalunya i a les Illes. Ser partit de govern, i els bons resultats del cicle electoral, són en bona mesura gràcies a la tasca de Carod.
Molta gent pregunta que com s’ha gestat aquest moment. No és cap secret que Carod i Puigcercós, malgrat el que es pugui pensar, han mantingut una relació fluida i amb un diàleg permanent. També cal destacar el procés de reflexió i de maduració que ha fet en Carod. En cap cas es pot parlar de decisió improvisada o presa en calent. Ha triat aquest moment per responsabilitat. Sap molt bé que tenim el repte de les eleccions europees i que el país s s’hi juga molt davant la resolució de temes com el finançament o la sentència del Tribunal Constitucional.
Junts sumem, junts som més forts, amb lleialtat, amb compromís i amb responsabilitat.
