El president del govern espanyol porta des de dijous amb la seva agenda internacional i jugant a fer de líder mundial. Allò que havia de fer era aterrar del G-20, deixar de jugar a ser un gran líder mundial i posar sobre la taula la nova proposta de finançament. L’aterratge, de moment, ha comportat la remodelació del seu govern. Una remodelació pensada per donar impuls i oxigen a un govern agònic, afectat per una crisi que encara no ha tocat fons i una situació precària per la manca d’acords parlamentaris. Tot i això, la remodelació és una simple fugida endavant i un tapar forats si no es resol satisfactòriament la carpeta catalana, i prioritàriament el finançament. El problema no és de cares, sinó de polítiques. Per tal de fer front a una crisi que no ha tocat fons i assegurar l’estabilitat parlamentària, el que calen són reformes econòmiques i resoldre la carpeta catalana, especialment el finançament. En cas contrari els canvis de Zapatero ho seran només perquè tot continuï igual.
El gran protagonisme de la remodelació se l’emporta la fins ara ministra d’administracions públiques, Elena Salgado, que passa a ser la vicepresidenta econòmica. Salgado és la ministra dels no traspassos i una garantia de continuisme, no canviarà la política econòmica, sinó que serà un recanvi d’un ministre que ja tenia un peu i mig fora. No sé si Solbes paga només el desgast de la crisi o també li toca pagar per la seva darrera aposta per una posició decisiva de la Generalitat a l’aeroport del Prat.
Pel que fa a Magdalena Álvarez, era la ministra pitjor valorada de l’executiu espanyol i acumula un rècord mundial d’incompetència i peticions de dimissió. El canvi d’Àlvarez per Blanco suposa un ‘gir atlàntic’. Un gir que suposa una mala notícia pel corredor mediterrani i pel traspàs de les rodalies i els aeroports.
ZP ha desaprofitat l’oportunitat de suprimir ministeris sobrers i posar els recursos sobre la taula del finançament. S’havia parlat d’aprimar l’administració, una proposta que no s’ha dut a terme. No ha tret cap ministeri i ha creat una vicepresidència per a Chaves. El ja expresident andalús podria assumir perfectament la coordinació dels ministeris de Cultura i Habitatge i fer així desaparèixer aquests dos ministeris que no conserven competències, ja que totes estan transferides.
Si no m’equivoco, hi ha dos ministres menys que parlen català (Solbes i Sòria). A més a més, el PSC hi perd pes específic, ja que hi ha una vicepresidència més i no és per a ells, han estat els convidats de pedra de la remodelació del Govern. El fet que els serveis socials passin a dependre del ministeri de sanitat tampoc crec que agradi a les associacions i entitats dedicades a aquestes tasques. El problema, ja ho he dit, no era de cares, sinó de polítiques.
