Un acord sense presses

Manuel Chaves ha aterrat al nou govern de l’Estat com a vicepresident tercer, i tot i que no encaixa amb cap ideal de renovació, ha estat una de les apostes de ZP per aquest executiu que s’espera que sigui més actiu i tanqui alguns dels temes que porten mesos bloquejats. Chaves té la difícil papereta de buscar una solució al finançament de Catalunya, però només arribar li ha faltat temps per recordar que l’Espanya plural va ser més un eslògan que un projecte i que prioritza la cooperació territorial, alhora que reclama que s’acabi la reivindicació. Unes manifestacions amb tuf de passar el ribot de la igualtat en allò que toqui. Això sí, parla de cooperació un cop ha cobrat el deute històric i d’aconseguir totes les pretensions pressupostàries per a Andalusia. Ara però és el responsable de quadrar la resta de comunitats, sembla que de federalitzar a la baixa. Davant aquest fet, volem que ens expliqui quina és la seva postura sobre el finançament de Catalunya. I dimecres, en la sessió de control al Congrés, li preguntaré al vicepresident tercer sobre el desenvolupament estatutari i més concretament sobre el finançament.

Per altra banda, el desbloqueig en les negociacions del finançament que sembla que ha vingut de la mà de la reunió entre el conseller Castells i la ministra Salgado és una bona noticia, però com qualsevol declaració ben intencionada del govern espanyol després de dies de contradiccions i especulacions amb xifres, no podem mostrar-hi cap entusiasme. No es pot oblidar, tampoc, que aquesta renovada pressa de Zapatero per tancar el tema del finançament està dictada per les seves urgències electorals i per diluir un front d’oposició que hi ha al Congrés i que amenaça la seva supervivència política, en cas que no hi hagi acord.

La posició del govern espanyol respon a aquests moviments espasmòdics als que ens té acostumats. Hem d’apostar perquè Catalunya mantingui la fermesa, la determinació i, a ser possible, la unitat entre govern i oposició. No és bo qualsevol acord amb presses, no és bo que s’ajuntin el pa i la gana: una Generalitat que té necessitat d’un bon finançament i un govern espanyol que es juga el seu futur polític.

Aquesta setmana és decisiva de cara a mantenir contactes i reunions amb el govern de l’estat i veure quina és la seva voluntat real. Demanarem a Chaves que també l’exposi des del Congrés. Si no hi ha una proposta satisfactòria sobre la taula, haurem d’engegar el pla B, la bilateralitat, i això vol dir que el govern català no pot signar ni subscriure un mal acord, preferim quedar-ne al marge, seguir negociant bilateralment i no ser menys que Andalusia, Extremadura o Castella-la Manxa que l’any 1996 van fer el mateix.

Deixa un comentari