En els darrers dies hem vist com ZP ha començat un ‘Zapatour’ per tal d’explicar que la crisis és ‘un estat d’ànim’. La veritat és que li ha sortit el tret per la culata i la intervenció del President del Govern no ha servit per restaurar la confiança, no ha contribuït gens ni mica a millorar l’estat d’ànim de la població. Emocionalment és com a mínim esperançador el missatge més realista de Solbes, tot i que ZP, en contra del criteri de la Comissió Europea i de l’FMI, insisteix en afirmar que la crisis podria escurçar-se. Ho basa en el fet que segueixi baixant la gasolina i els tipus d’interès; si es reactiva el consum i s’aconsegueix l’efecte del Pla Inversor Local. És a dir, el President del Govern espanyol insisteix en crear un clima artificial de confiança, mentre el Govern de l’Estat ja ha perdut tot el crèdit en les seves prediccions.
Però més enllà de la negació de la crisis, els errors de diagnòstic, i els infructuosos esforços de ZP per endolcir la realitat, allò que preocupa és el fet que s’hagi esgotat el marge de la despesa pública, en gran part dilapidada gràcies a despeses populistes sense més efecte que incrementar el dèficit. I mentrestant, ZP es dedica a comptar aturats i a predicar optimisme, mentre es nega a escoltar quan se li proposen reformes competitives per a corregir les debilitats estructurals. Cal mossegar la poma del dèficit i deixar de comptar parats. Tal com actua el Govern estatal no es tallarà l’hemorràgia de l’atur, i el pitjor de tot és que la CE ha dibuixat un perfil de depressió per a l’Estat que durarà almenys dos anys, mentre que al conjunt de l’Unió monetària pronostica vents de recuperació per a l’any 2010. El motiu és que l’Estat té una crisis pròpia que ha d’ajustar l’enorme bombolla immobiliària, fet que comporta augmentar els esforços dels sectors industrials i de serveis. No n’hi ha prou, per tant, amb l’activació de la recuperació del crèdit i amb el programa d’inversions locals. No es pot atacar una situació excepcional amb mesures pensades per a èpoques de canvi de cicle, i les receptes del Govern espanyol són només les receptes econòmiques més ortodoxes, quan la situació actual no és aquesta.