Joan Ridao

La manca de recursos no eximeix el jutges de la seva responsabilitat

Els retards crònics, la dispersió de sistemes informàtics o l’acumulació d’execucions són alguns dels problemes de la justícia que una moció presentada el PP al Congrés anomenava com elements a eliminar per desbloquejar la situació de l’administració de justícia. Una moció que ocultava deliberadament que els jutges i secretaris havien fet una aturada contra el govern pel ‘cas Tirado’. En certa manera, la falta de mitjans de l’Administració de justícia ha estat només el motiu accessori per l’aturada de l’activitat judicial perquè el motiu principal ha estat la queixa de la judicatura davant una suposada ingerència política en el poder judicial, un autèntic tancament de files corporativista.

El govern de l’Estat, sense pretendre-ho ha encès la metxa del polvorí, en forma de protesta, perquè la justícia no funciona, però també és cert que el errors en la justícia, tot i que poden ser comprensibles no són justificables, ni acceptables. Clama al cel el retard en l’execució d’una sentència per abusos sexuals que acabi en assassinat, i no es pot parlar de pressió excessiva del Govern espanyol o de bocs expiatoris després d’un fet com aquest. Es va fer bé en imposar sancions o exigir-les, en el cas del jutge. I és que la precarietat de mitjans no eximeix els jutges o secretaris de fer el seu treball de manera responsable, i el cas ‘Mari Luz’ és un error imperdonable. La penúria de mitjans no pot esdevenir coartada per a no assumir responsabilitats de cap tipus, i menys quan l’absència de crèdit, i d’estima social, és conseqüència de molts anys de mal govern dels propis jutges i de la insuficient inversió pública.

Realment però és necessari la implantació d’un sistema informàtic que permeti conèixer l’estat processal d’una sentència, o la incorporació de persones qualificades per cobrir la càrrega competencial real dels jutjats, per posar només dos exemples de propostes que no s’han d’ajornar per tal de millor el sistema judicial.

Últims llibres

Twitter / X

  • Lamento profundament la mort de Xosé Manuel Beiras, figura clau del nacionalisme gallec i responsable de convertir-lo en un actor polític rellevant.

    Va ser teòric i impulsor d’un galleguisme que no només no era subsidiari de l’espanyolisme -herència del franquisme- sinó que s’hi

    Ya puede leerse en abierto en mi blog el artículo que publiqué en @el_pais sobre la amnistía y la resistencia del Supremo a aplicarla. Los acontecimientos se han precipitado: el TC ha fijado doctrina y ya se han levantado las órdenes de detención (1/2)

    https://ridao.cat/2026/10/article-a-el-pais-amnistia-punto-final/

    @el_pais És un primer efecte d’una decisió que desautoritza les interpretacions amb què el Suprem havia anat esquivant l’amnistia. Falta culminar-ne l’aplicació, però el camí per posar fi a un llarg tràngol judicial, marcat pels presos polítics i els exiliats, és avui molt més clar (2/2)

    Ja es pot llegir en obert al meu blog l’article que vaig publicar a @el_pais sobre l’amnistia i la resistència del Suprem a aplicar-la. Els esdeveniments s’han precipitat: el TC ha fixat doctrina i ja s’han aixecat les ordres de detenció (1/2)

    https://ridao.cat/2026/10/article-a-el-pais-amnistia-punto-final/

    Veure més