Els retards crònics, la dispersió de sistemes informàtics o l’acumulació d’execucions són alguns dels problemes de la justícia que una moció presentada el PP al Congrés anomenava com elements a eliminar per desbloquejar la situació de l’administració de justícia. Una moció que ocultava deliberadament que els jutges i secretaris havien fet una aturada contra el govern pel ‘cas Tirado’. En certa manera, la falta de mitjans de l’Administració de justícia ha estat només el motiu accessori per l’aturada de l’activitat judicial perquè el motiu principal ha estat la queixa de la judicatura davant una suposada ingerència política en el poder judicial, un autèntic tancament de files corporativista.
El govern de l’Estat, sense pretendre-ho ha encès la metxa del polvorí, en forma de protesta, perquè la justícia no funciona, però també és cert que el errors en la justícia, tot i que poden ser comprensibles no són justificables, ni acceptables. Clama al cel el retard en l’execució d’una sentència per abusos sexuals que acabi en assassinat, i no es pot parlar de pressió excessiva del Govern espanyol o de bocs expiatoris després d’un fet com aquest. Es va fer bé en imposar sancions o exigir-les, en el cas del jutge. I és que la precarietat de mitjans no eximeix els jutges o secretaris de fer el seu treball de manera responsable, i el cas ‘Mari Luz’ és un error imperdonable. La penúria de mitjans no pot esdevenir coartada per a no assumir responsabilitats de cap tipus, i menys quan l’absència de crèdit, i d’estima social, és conseqüència de molts anys de mal govern dels propis jutges i de la insuficient inversió pública.
Realment però és necessari la implantació d’un sistema informàtic que permeti conèixer l’estat processal d’una sentència, o la incorporació de persones qualificades per cobrir la càrrega competencial real dels jutjats, per posar només dos exemples de propostes que no s’han d’ajornar per tal de millor el sistema judicial.