Catalunya és una societat que avança socialment però a base de sobreesforç, podem dir que és una societat estressada. Ho vaig afirmar aquest diumenge, durant la clausura de l’escola de tardor que Esquerra ha celebrat durant el cap de setmana al Prat del Llobregat. És una societat estressada com ho demostra que la majoria de les famílies fins i tot en moments de bonança econòmica i cicles expansius dels darrers anys ha necessitat de dos sous per arribar a final de mes, ajuda de terceres persones per tenir cura dels fills o de persones depenents, en definitiva que s’ha de pagar un peatge social. Tot això fa que els catalans paguem el doble per serveis bàsics, ja que l’esforç històric anticipador en sanitat i educació quan l’Estat del Benestar encara era un miratge, no s’ha vist corregit ni compensat per l’Estat espanyol.
Per posar alguns exemples de com s’ha desaprofitat l’ocasió, només cal explicar que l’Estat espanyol és la vuitena potència econòmica mundial i destina el 19’9% del PIB a atur i pensions. Mentre que la UE dels 15 hi destina el 27’6% del PIB. L’Estat gasta de mitjana 3’9€ per habitant, la mitjana de la UE a 15 és de 7’1€. Unes dades que demostren que no s’ha acabat amb el dèficit en Serveis Socials, i que fa que no sigui d’estranyar que tinguem un índex de pobresa igual que l’any 2000, o que l’11% dels catalans tinguin ingressos inferiors a l’11% del sou mínim interprofessional.
I ara quan venen les vaques flaques, sembla que era obligat socórrer bancs i caixes però s’ha reaccionat tard i malament en l’ajuda a les persones, ja que només s’han posat cataplasmes pal•liatives i reformes que destil•len improvisació. Una situació que des d’Esquerra reclamem que es canviï amb receptes simples; deixar de banda el dogmatisme del dèficit públic i que l’estat modifiqui la política social i econòmica a través del pressupost. En la situació de crisi actual s’ha d’aprofitar perquè les polítiques públiques generin benestar i riquesa, siguin un eix de creació d’ocupació. Amb polítiques socials i econòmiques serioses es pot anar cap a eradicar la pobresa, remoure les desigualtats, donar accés universal als serveis socials, no només l’educació i la salut, evitar l’encariment de béns de primera necessitat i limitar la precarietat laboral. Amb la fórmula de la repartidora universal a base de xecs o deduccions universals com fa el govern del PSOE, segur que no.