Aquest setmana he celebrat la reunió amb Pedro Solbes de cara als pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2009. Com vaig dir al sortir de la reunió, era com anar amb dos trens per línies paral•leles, en sentits oposats i la única cosa que hem fet ha estat mirar-nos per pensar a veure qui baixa del tren i no serà Esquerra qui baixi del tren si no rebem una resposta positiva sobre finançament, inversió, una major despesa social i mesures estructurals per tal d’afrontar la crisi. Aquests quatre eixos són irrenunciables.
Sota l’excusa d’una panorama econòmic molt negatiu com el que pinta el govern espanyol s’amaga la manca de voluntat política per tal de tirar endavant aquestes mesures. Coneixent el dèficit real i el saldo primari del deute públic hi ha espai per a l’endeutament, per a l’esforç inversor i per a la política social si s’apliquen mesures contracícliques. El problema és que s’ha devorat el superàvit amb mesures electoralistes com el xec-regal dels 400 euros , per posar l’exemple més conegut.
També li he recordat l’incompliment per part de l’Estat de la disposició addicional tercera, ja que l’estat només ha invertit 913’4 milions d’euros, això suposa un 24’4 del que es va pressupostar, i tot apunta que si continua així ni de bon tros arribarem a complir el que diu la addicional tercera. Sobre el finançament Solbes assegura que estem en el punt 0. És a dir, que tornarà a parlar amb tothom i hi ha voluntat de continuar parlant però sembla que es manté amb allò que negociarà fins al final, fins l’últim minut el nou sistema però no pensa comprometre una xifra. De moment se sap que no hi ha cap concreció sobre quants recursos aportarà l’Estat al sistema i si es reservarà o no, el 50% de la despesa pública, com ha dit alguna vegada. Com a molt, l’Estat hauria de tenir el 30% dels recursos. Actualment, l’estat concentra avui el 50’9% de la despesa pública i si volgués conservar-ne el 50% suposaria que només el 0’9%, és a dir 8.000 milions d’euros, entrarien dins el nou sistema de finançament.
Li ha recordat també al ministre la necessitat de dotar la llei de Dependència –Solbes diu que pensa posar una injecció de 1.200 milions d’euros- quan seria necessària una aportació molt superior. El fons d’immigració és un altre dels punts socials on sembla que els pressupostos no donaran resposta a la necessitat real perquè es mantindrà la xifra actual, enlloc d’apropar-se a una xifra que suposi, com a mínim, doblar els actuals 300 milions d’euros del fons d’integració.
Dos trens, com deia al principi, que han passat per línies paral•leles però que anaven en sentits oposats.
