Aquest cap de setmana m’he retrobat simbòlicament amb Lluís Companys i Josep Irla. Dos presidents que van haver de conviure amb la Guerra Civil, que van patir l’exili i que van morir veient com Catalunya seguia sense recuperar els drets democràtics perduts després del cop d’estat del 36 i la posterior Guerra Civil. Lluís Companys i Josep Irla, el president assassinat pel franquisme i lliurat pels nazis després de ser capturat a França, i qui va ser el seu successor com a president de la Generalitat a l’exili. Dos presidents que cal recordar i dignificar-ne la memòria. Per una banda, amb l’anul•lació del judici a Companys; i per l’altra, donant a conèixer la figura i la personalitat de Josep Irla, segurament el president de la Generalitat més desconegut dels que van ocupar el càrrec durant el segle passat.
En la inauguració de l’exposició ‘Lluís Companys, polític fins a la mort’, vaig demanar a la Generalitat que comenci d’immediat els tràmits per presentar davant l’Audiència Nacional una demanda d’anul•lació de la causa judicial de l’expresident català. El proper 29 de setembre es portarà a terme un acte de desgreuge on representants de França i Alemanya retran homenatge a la figura de Companys i recordaran que va ser lliurat a les autoritats franquistes, durant el període d’ocupació nazi a França, sense respectar el dret internacional d’extradicions. La demanda d’anul•lació servirà per fer la prova del cotó a la Llei de la Memòria Històrica, aprovada per les Corts espanyoles la passada legislatura, una llei que no reconeix jurídicament la condició de víctima dels represaliats, no admet possibilitat d’anul•lar automàticament les sentències franquistes i obliga a patir una autèntic via crucis judicial a les víctimes i als seus familiars si volen obtenir un gest de reparació. Però la llei sí que contempla la condició d’il•legitimitat dels tribunals franquistes, fet que podria obrir la porta a l’anul•lació per via judicial. Es tracta d’aplicar el mateix criteri que està seguint el jutge Garzón a l’Audiència Nacional al extradir cinc nazis americans que han perdut la seva nacionalitat americana. Seria paradoxal que la justícia espanyola s’encarregués de perseguir els criminals de guerra nazis i, en canvi, no ho fes respecte els assassins nazis, feixistes i franquistes que van represaliar milers de catalans, entre ells Lluís Companys. És per això que la Generalitat hauria de començar d’immediat els tràmits per presentar la demanda contra un procés que acaba amb l’afusellament de Companys el dia 15 d’octubre de l’any 1940.
Per altra banda, aquest dissabte vaig signar, com a president de la Fundació Irla, l’acord amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guixols per la cessió de la casa i la seva reconversió. És un pas molt important per millorar la memòria d’un president que va encapçalar la Generalitat en un dels moments més durs de la història, amb Catalunya abandonada després de veure com el nazisme i el franquisme donaven un cop que podria haver estat mortal contra la institució que reflecteix la sobirania popular del poble català, amb l’execució de Companys. Irla fou un exemple de fidelitat al país, la seva gent i les seves institucions, sobretot durant els 14 anys que hagué d’exercir com a president entre 1940 i fins 1954. En el 50è aniversari de la seva mort l’Ajuntament i la Fundació hem començat els tràmits per convertir la casa nadiua de l’expresident en un museu, sala d’exposicions i taverna. Un pas endavant per recuperar una part de la memòria de qui fou segurament el president més oblidat de Catalunya, posant la casa nadiua a la disposició dels ganxons. Es preveu que a part d’un centre al servei del poble de Sant Feliu de Guixols permeti recollir l’activitat política de Josep Irla i donar a conèixer aquest il•lustre Diputat, President del Parlament i finalment President de la Generalitat a l’exili. La signatura també va suposar la inauguració de l’exposició Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili.
Dos presidents que cal no oblidar per tot allò que van ser i signifiquen, que s’ha de fer crèixer l’interés per la seva història i la seva vida. De moment hem fet un petit pas, cal seguir avançant en la recuperació de la seva memòria.