Després d’uns darrers dies de juliol atípics protagonitzats per l’encès debat entorn la negociació del nou model de finançament i el bloqueig total en el desplegament de l’Estatut, demà seré rebut pel President del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, al Palau de La Moncloa. Una reunió oportuna que servirà per dir-li clarament a Zapatero que Catalunya no acceptarà un sistema de finançament que perpetuï el dèficit fiscal i tornar-li a exigir que compleixi allò que diu la llei, allò que diu l’Estatut.
Ja vaig dir a l’inici de la legislatura que si havia partit, Esquerra jugaria. En principi, hi havia recorregut per a arribar a acords en els temes d’abast social. Però el programa legislatiu del PSOE és una incògnita, més enllà d’alguns anuncis (avortament, laïcitat, vot immigrant) sobre temes en els quals podem coincidir. A més, Zapatero encara carrega amb una motxilla pesada d’incompliments i promeses vanes i cal recordar que ha esdevingut un especialista a posar l’intermitent a l’esquerra per a acabar girant a la dreta.
En tot cas, com deia a l’inici d’aquestes línies, tot queda condicionat al desenvolupament de l’Estatut i l’obtenció d’un bon model de finançament just per a Catalunya. Pel que fa al desplegament de la carta estatutària, hem arribat a una situació de bloqueig total amb un ritme dels traspassos lent i que constitueix un autèntic via crucis, de manera que en dos anys només s’han traspassat 11 serveis i alguns dels quals són simples ampliacions de traspassos anteriors, o bé qüestions que estan fora de l’Estatut. Si de l’Estatut se’n desprenen 235 traspassos, podríem estar pràcticament un segle per complir el què diu l’Estatut. Arribats a aquest punt, cal recordar que ens estem discutint amb el Govern espanyol en qüestions com l’habilitació dels tastadors d’oli, o l’homologació de l’embalatge dels ous, però no veiem la llum per enlloc en els traspassos importants pendents com el de Rodalies Renfe, els aeroports que no són d’interès general, les beques, la inspecció de treball o els permisos inicials dels treballadors estrangers. És cert que l’acord per a renovar el TC i el CGPJ entre PSOE i PP pot contribuir a desbloquejar i baixar els nivells de crispació de la passada legislatura, però em temo que en l’agenda oculta del pacte Rajoy-ZP també estigui la sortida a la sentència de l’Estatut català, amb una sentència pactada i que dilueixi encara més el text estatutari.
I pel que fa al finançament, en dos anys el Govern només ha posat damunt de la taula una proposta de finançament que emmalalteix d’inconcreció, sense cap xifra, sense determinació de les necessitats de despeses i dels criteris de solidaritat. La proposta de Solbes és inacceptable i incompleix l’Estatut català. Sense més recursos estatals i sense una nova concepció del model anem a un xoc segur amb l’executiu estatal. La ciutadania ha de prendre consciència del que ens estem jugant en aquesta negociació. Ens juguem el benestar de les futures generacions de catalans. I si finalment el Govern espanyol no vol complir i intenta rebaixar el que pertany a Catalunya i els seus ciutadans, no hem ni podem acceptar-ho. Més val no cremar un cartutx tan important com aquest, més val un no acord que un mal pacte que perpetuï amb una mica de maquillatge la situació actual d’expoli fiscal que pateix Catalunya.
