Recupero el bloc després d’uns dies sense escriure, com el Congrés també ha recuperat avui l’activitat, tot i que no de forma ordinària, amb la reunió de la Diputació Permanent. Malgrat que tot apuntava que el president del govern espanyol hauria de comparèixer per donar explicacions sobre l’incompliment de l’Estatut en matèria de finançament, un pacte realitzat ahir a última hora entre ICV i PSOE ha salvat finalment a Zapatero de comparèixer davant la cambra baixa. Hagués estat bé escoltar-lo donant explicacions al Congrés sobre l’estat de negociació del futur model de finançament. Sobretot tenint en compte que d’entrada el president del govern espanyol només ha donat una explicació preventiva i autojustificativa senzillament inacceptable expulsant-se del damunt tota responsabilitat sobre la manca d’un acord el passat 9 d’agost, segons la qual no ha estat el govern qui ha incomplert l’Estatut, sinó més aviat que era culpa de la part catalana que demana massa.
Des de Catalunya no s’acceptarà una versió millorada del clàssic cafè per tothom que deixi insatisfetes les nostres legítimes demandes i doni un cop de porta a la millora del finançament. Després de passar 8 legislatures en democràcia amb el mateix guió en la relació Catalunya-Espanya, un guió que sempre es repeteix i en què sempre tenen la paella pel mànec els mateixos, ara les coses han canviat. Ara, i malgrat l’episodi viscut ahir amb el pacte ICV-PSOE, Catalunya està dient amb una sola veu el que pensa sense complexos i la unitat d’acció de tots els partits no és cap argúcia tàctica sinó un consens bàsic sobre la insostenibilitat del sagnant dèficit i les seves conseqüències sobre el nostre benestar i competitivitat econòmica. Per aquest motiu, aquest cop el govern espanyol s’haurà d’esforçar perquè no n’hi ha prou amb un finançament “lentejas” lo tomas o lo dejas, volem un finançament just i equitatiu que permeti donar resposta a les necessitats de Catalunya i redueixi l’insoportable dèficit fiscal que patim com a país.
Ja ha passat el termini del 9 d’agost i la part espanyola ha fet només una proposta genèrica que no compleix amb el que es va aprovar a l’Estatut. Tot i això, des d’Esquerra continuarem negociant, no ens aixecarem de la taula fins que hi hagi un bon acord i no firmarem res que no sigui satisfactori, perquè és preferible un no acord a un mal acord. Fins l’últim minut de la prorroga hi haurà negociació i treball per arribar a aquest model de finançament que esperem que sigui just i equitatiu. I per poder aconseguir aquest acord s’han de complir dues condicions imprescindibles: en primer lloc, s’ha de respectar la bilateralitat de les negociacions i, en segon lloc, s’han de distribuir de nou els recursos públics de manera que l’estat s’aprimi, perquè fa temps que està sobredimensionat i pateix obesitat burocràtica, sobretot tenint en compte que la majoria dels serveis associats a l’estat benestar són actualment de competència autonòmica.
