La setmana passada vam viure al Parlament una votació que va fer córrer rius de tinta. La coneixeu prou bé: una moció de Convergència en què instava al Govern de Catalunya a variar el traçat previst pel pas del TGV pel centre de Barcelona. Un encàrrec a un Govern que no té competències en aquesta matèria però que no deixava de ser una petició que venia reproduïda d’una moció anterior en una altra institució, l’Ajuntament de la ciutat.
I vam ser coherents. Això a alguns no els va agradar i van sortir a criticar-nos. Excessivament. La sociovergència mediàtica, com sempre: si la votàvem perquè trencàvem, segons ells, la cohesió del Govern d’Entesa. I si no la votàvem perquè avalàvem el traçat de l’Alta Velocitat pel centre de Barcelona que no té ni consens polític ni veïnal.
Si algun capital tenim a Esquerra Republicana és la nostra coherència. Això ens fa forts i la ciutadania ho aprecia malgrat que alguns intentin cada matí reescriure la història. Sempre hem dit el mateix a l’Ajuntament i al Parlament. I en la nostra acció parlamentària sempre hem fet el mateix a Barcelona que a Madrid. La paraula és coherència. Així ho vam fer. N’estem orgullosos. I seguirem, sempre, amb la coherència per davant.
