Joan Ridao

Madrid, una magnífica oportunitat

Portem unes setmanes duríssimes i de jornades maratonianes. Perquè veieu que no farolejo mireu l’hora en què penjo aquesta blocada. No és que vulgui justificar-me, ni fer-me el ploramiques. Faig encantat aquesta feina de servir al país i la seva gent. Però si la coherència és una de les nostres grans virtuts l’altra és la sinceritat. I us sóc sincer: m’ha estat impossible mantenir actualitzat el bloc com deuria per aquest tram final de precampanya d’una hiperactivitat que em recorda aquells temps de la tramitació de l’Estatut.

En les darreres 48 hores he fet fins a dos viatges d’anada i tornada a Madrid. I en el contacte amb periodistes i representants de la societat civil de la villa te n’adones que vivim en dos móns diferents, en dos països. Fins i tot la galaxia informativa, l’oferta de mitjans de comunicació, és completament diferent. Tot el que els explicava als periodistes madrilenys dimarts en un esmorzar informatiu al Congrés els hi sonava a xinès. I a Catalunya són explicacions que hem fet desenes i desenes de vegades.

És per això que el tema de fer pedagogia a Espanya -que prediquen alguns- tampoc funcionarà, senzillament perquè som dues realitats completament diferents. Hem d’anar a Madrid a fer pedagogia cap a Catalunya. A adreçar-nos als molts catalans i catalanes que també s’informen a través de mitjans de comunicació estatals sobre què passa al món.

Tenir una tribuna a Madrid ens permet, entre moltes altres coses, precisament això: arribar a una bona part de catalans que mai o gairebé mai sentirien el discurs d’Esquerra perquè s’informen a través dels mitjans de comunicació espanyols.

I si algun dia volem saltar la paret no en tindrem prou amb una majoria justeta. Haurem de tenir una àmplia majoria social que aposti per la independència. Aquest també és un motiu prou important i estratègic. Hem de tenir veu pròpia a Madrid per defensar els interessos de la ciutadania catalana i també per explicar a tots els catalans què vol Esquerra per la Catalunya de demà. N’estic segur que a partir del 9-M seguirem amb veu pròpia i diferenciada, serem l’esquerra catalana útil a Madrid. Ja queda menys. Ajudeu-nos a fer-ho possible.

Últims llibres

Twitter / X

  • El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus

    Recupereu el tall aquí:
    https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/

    El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés

    https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html

    Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
    para regular los lobbies.
    Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
    En @CineyTirant @Tirant_ESP

    "Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"

    L'article de Joan Ridao👇
    @Joanridao

    Veure més