Cada dia que passa, Artur Mas evidencia més la desorientació del catalanisme de matriu autonomista. Si fa uns dies es mostrava partidari de la independència però amb tantes condicions que semblava rebutjar-la, ara ha afirmat que més important que l’Estat és la nació. Això, a més de ser una visió antiga del nacionalisme i més pròpia del segle XX, és un intent de conciliar tots els planetes que conviuen en el complex univers de CiU, inclòs Duran i Lleida, que s’ha mostrat obertament contrari a la independència.
Mas està despistat. En primer lloc, perquè el fracàs de la via autonomista ha posat també en relleu el fracàs de la vocació històrica d’una part del catalanisme que ell representa d’intervenir en la política espanyola i cercar un encaix més còmode a Espanya. D’aquesta situació de col·lapse en va sorgir, precisament, la idea de la casa comuna de Mas, no només com una fugida endavant, sinó també com una alternativa a l’actual situació. Tot i així, aquesta proposta continua sense plantejar cap horitzó, i encara menys la consecució d’un Estat propi, i es manté en els mateixos paràmetres de la CiU de Pujol: el seu objectiu és ser majoria per governar i mantenir un certs nivells de tensió identitària amb Espanya.
En segon lloc, Mas no pot desconèixer que, de seguir les coses com ara, és més fàcil tenir Estat que una nació construïda, feta i dreta. És evident que hi ha un creixent sobiranisme d’ordre pràctic, de gent que se sent fatigada d’Espanya i del preu massa onerós que suposa la nostra dependència, que reclama la independència però que encara no s’ha incorporat al mateix projecte col·lectiu, tenint en compte que la Catalunya del segle XXI és una Catalunya de component pluriètnica i heterogènia.
Així doncs, més que una identitat nacional que miri al passat i utilitzada com una font de confrontació interna a favor de l’hegemonia de la dreta, cal un projecte d’estat català del benestar i de les llibertats amb el que s’identifiqui la majoria social pluriètnica. Aquesta aposta laica s’oposa frontalment amb el nacionalisme espanyol sacralitzat i excloent basat en la identitat de matriu castellana.
