Vam començar la setmana amb les Festes de la Mercè a Barcelona amb tot un clàssic -però no per això menys espectacular- piromusical seguit cada any per desenes de milers de persones. Després d’aquesta treva festiva vam continuar amb el debat de política general, segurament un dels moments amb mes interès informatiu de cada curs polític, en el qual tots els grups exposem els nostres pros i contres a l’acció general del Govern. I finalment, la setmana ha acabat amb la molt bona notícia de la convocatòria d’una consulta a la ciutadania al País Basc per l’octubre del 2008 amb la consegüent remor de fons i polseguera que s’acostuma a aixecar des de Madrid.
En el debat de política general d’enguany vaig centrar el meu discurs en representació del Grup parlamentari d’Esquerra per una banda a destacar la feina feta, molt ben feta en la majoria de departaments, del Govern de la Generalitat. Però tot seguit, vaig remarcar les inquietuds del meu partit en certs aspectes que podrien millorar. En primer lloc, vaig demanar al President de la Generalitat que, una vegada assolit l’acord en infraestructures contemplat en els Pressupostos de l’Estat, ara cal treballar per blindar-lo jurídicament. Però, sobretot, la negociació pressupostària entre governs ha de servir d’exemple per a la del del nou sistema de finançament, una negociació que volem que sigui de tu a tu amb l’Estat.
Per altra banda, Esquerra va insistir en què cal treballar per arribar a un escenari que permeti una consulta popular que ens porti a la plena democràcia. Res més que donar la veu al poble perquè decideixi quin vol que sigui el seu futur. Deia el meu homòleg socialista, Miquel Iceta, amb qui mantinc una bona relació personal, que si els catalans encara no tenim un Estat és perquè no ho volem. Però, amic Iceta, quan ens ho han preguntat si volem un Estat per al nostre país? No s’hi val recórrer a l’aprovació per referèndum de la Constitució, en un moment en què partíem del no res i en què tot ens va venir mastegat en un mateix pack: autonomia política, recuperació de les nostres institucions, però monarquia, institucions judicials polititzades… S’ha comprovat que, en molts aspectes, la nostra democràcia encara és fràgil i carregada de defectes, com amb la resposta judicial desproporcionada per unes accions que haurien d’estar emparades pel dret a la llibertat d’expressió o per la negació rotunda a la celebració d’una consulta popular.
Precisament, el debat de política general es va saldar amb l’aprovació d’una resolució parlamentària que insta al Govern a redactar una llei de consultes populars. És una gran notícia i el primer pas per assolir allò que comentava unes línies més amunt: la plena democràcia.
Qui ja té data per a una consulta és el poble basc, el 25 d’octubre de 2008, un gest del lehendakari Ibarretxe que des d’Esquerra ens el mirem amb molta simpatia, amb molt de respecte i amb molt d’interès. Com deia el President del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, en un moment en què la societat està tan desconnectada de la política, donar la veu al poble sempre ha de ser vist com quelcom positiu, perquè se li dóna la oportunitat a la ciutadania a decidir quina ha de ser l’orientació de cara al futur. Ni més ni menys, què vol ser demà. Què vol ser quan sigui gran. Què hi ha més democràtic que escoltar, que escoltar què vol la ciutadania?
Per als qui tingueu interès en saber fil per randa tot el que vaig dir en nom del Grup parlamentari d’Esquerra, teniu a sota d’aquestes línies adjunta la transcripció del debat en format PDF.