Davant l’actual situació, cal unitat d’acció dels partits catalans a Madrid per tal d’impulsar efectivament el Pacte d’Estat de reformes estructurals per superar la crisi econòmica. Som conscients que es necessita enviar un missatge nítid i clar que hi ha voluntat de fer grans acords i reformar l’estructura del nostre model econòmic i productiu. Aquest pacte català ha de girar a l’entorn de tres temes: el marc de reformes a abordar, l’impuls del model català de resposta a la crisi econòmica i la preservació tant de les competències catalanes en matèria econòmica i social com dels compromisos de l’Estat amb Catalunya, especialment en matèria d’infraestructures vinculades a la disposició addicional tercera.
És incomprensible que CiU allargui la mà al Govern espanyol per sortir de la crisi i no ho faci amb el Govern català i, per aquest motiu, cal reclamar coherència a la federació nacionalista. S’ha de fer un pacte català, perquè l’experiència i el model d’èxit català per sortir de la crisi és un model que Espanya ha d’escoltar i com exemple només cal veure el recent guardó que ha rebut Catalunya com a regió més emprenedora d’Europa i referent en política de petita i mitjana empresa, que el conseller Huguet va recollir dijous.
La necessitat d’aquest pacte d’Estat és total si no volem condemnar les properes generacions amb aquest model que és insostenible i frena la creació de riquesa i d’ocupació a l’Estat i a Catalunya. Les dues úniques condicions d’Esquerra per donar-hi suport: és que les reformes siguin de veritat estructurals i que el pacte inclogui, a més de les forces polítiques i els agents econòmics i socials, els Governs de les comunitats autònomes, no només en els temes vinculats al dèficit públic, sinó en el conjunt de temes abordats.
Esquerra ja havia formulat aquesta proposta el juny de 2009 en l’única resolució formalment aprovada pel Congrés dels Diputats en aquest sentit, que urgia al Govern espanyol a impulsar un Pacte d’Estat per l’ocupació, la protecció social i l’economia productiva. El problema de fons és la recuperació de la confiança, que no es recupera a cop d’anunci espectacular, ni de politiques reversibles i amb marxa enrere, sinó a cop de lideratge, valentia i constància, qualitats que l’actual govern socialista fa temps que no mostra. Negant primer l’existència de la crisi i amb les mesures parcials, i en molts casos desencertades, engegades per Zapatero, el Govern espanyol no ha fet més que empitjorar el quadre macroeconòmic. Ja s’ha superat la barrera dels 4 milions d’aturats, amb una taxa d’atur que frega el 20%, i que el dèficit públic se situa en l’11,4% del PIB el 2009.
Sembla que ara el Govern de l’Estat ha recuperat una mica de responsabilitat i ha plantejat una “Actualización del Programa de Estabilidad (2009-2013)”, que inclou quatre blocs de mesures que a Esquerra li semblen pertinents. En primer lloc, les reformes en la política fiscal, que no s’hauria de limitar a retalls pressupostaris conjunturals, sinó que hauria d’abordar una replantejament radical de les diferents polítiques de despesa i la voluntat expressa d’aprimar l’Estat. En segon lloc, les reformes en matèria laboral, que no es poden limitar als retocs en matèria de pensions o en modalitats de contracció, sinó que cal abordar de forma flexible les barreres que dificulten el manteniment de l’ocupació i el seu creixement. El tercer bloc fa referència a les reformes en el sistema financer, en aquest bloc caldrà una reforma més profunda que la que s’ha abordat amb la reestructuració ordenada del sector, cal entrar a fons en els actius de les entitats i obligar a la seva neteja. Finalment, en quart lloc, hi ha les reformes del sectors productius i els mercats.