Aquesta mitjanit de divendres estic intentant fer balanç d’una setmana molt intensa. Avui tornant de Lleida m’ha fet la impressió que ja estàvem immersos en plena campanya. Fa dies que portem una velocitat de creuer en el dia a dia.
I he començat pel final, per avui mateix. Aquest vespre he trucat a Joan Tardà per felicitar-lo. Hi ha moments, en política, en què no s’hi valen les mitges tintes. I en Joan és d’aquells que parlen clar. I un senyor com Manuel Fraga que aquestes festes de Nadal va atrevir-se a elogiar Franco i el franquisme, doncs ja es qualifica per si sol. En Tardà ha recordat els fets de Vitòria que van costar la vida a cinc treballadors i van ferir de bala a un centenar llarg amb Fraga Iribarne com a últim responsable polític de l’operatiu i ha fet memòria de la seva trajectòria de ministre d’un govern franquista que va dictar sentències de mort. I Zaplana l’ha respòs titllant-lo de feixista. Ja li he dit a en Joan: que un personatge amb el currículum de Zaplana li digui això no l’ha de preocupar. Si fossin elogis ens ho hauríem de fer mirar.
Aquest fort frec a frec d’Esquerra amb el partit de la dreta espanyolista que hem tingut a final de la setmana a Madrid ha vingut precedit de dues visites territorials que he fet a Lleida i Girona. En aquestes dues demarcacions el PP no té representació i, Esquerra, té un diputat a Ponent i dos a les comarques gironines. A Girona, els únics que podem impedir que el PP segueixi sense representant som nosaltres perquè ni PSC ni CiU treuran vots suficients per tenir tres representants i també és difícil que baixin a un. Només si Esquerra torna a doblar al PP com el 2004, tindrem dos diputats i els nacionalistes espanyols seguiran sense. I una cosa molt similar passa a Lleida.
Que quedi clar que no es tracta d’anar a la contra per anar a la contra. El PP de Piqué era una cosa més civilitzada i fins i tot s’hi podia parlar de diversos temes. Però el PP de Sirera és el PP d’Acebes, el PP de la calle Génova, els de les manis dels bisbes més arnats. Aquesta setmana ho han demostrat amb un vídeo on repeteixen allò que ja cansa, allò de que els castellanoparlants estan discriminats a Catalunya. Fins i tot el diputat Francesc Vendrell, dels pocs piquetistes que queden en vida al PP de Catalunya, l’ha titllat de demagògic.
No és que anem a la contra. Senzillament aspirem a revalidar la nostra representació com a l’Esquerra catalana útil a Madrid que hem estat aquests darrers quatre anys per la desaparació dels 21diputats del PSC i la dilució dels dos companys d’Iniciativa dins del grup estatal d’Izquierda Unida. Però si a sobre amb qui ens juguem els escons és amb el Partit Popular a les demarcacions de Lleida i Girona, la victòria tindrà premi doble.
De fet també tanquem la setmana amb notícies contradictòries. A la reunió bilateral d’ahir dijous entre els Governs de Catalunya i Espanya es va constatar la nul•la voluntat de l’executiu estatal de plantejar alguna proposta seriosa i viable per al traspàs de la xarxa de Rodalies. Volien fer allò de sempre: t’ho transferim i no paguem ni un duro, ni cinc per pal•liar la manca d’inversió crònica dels darrers quinze anys. Quina barra. I avui divendres, per intentar contrarestar, Maria Teresa Fernández de la Vega anuncia que el Govern espanyol adjudicarà les obres del túnel del TGV pel centre de Barcelona, un traçat controvertit, pendent de revisió i recorregut als tribunals. I això passa després que un diari d’influència contrastada editat a Barcelona assegurés que el Govern del PSOE havia decidit paralitzar el túnel.
Ho hem dit aquesta setmana i no ens cansarem de dir-ho: el menyspreu que està dispensant el PSOE cap al Govern de la Generalitat i, sobretot, cap a la seva delegació a Catalunya, el PSC, demostra més que mai allò que dèiem de l’Esquerra catalana útil a Madrid. Però per molt maltracte que hi hagi, el PSC no dóna símptomes -com a partit- de replantejar-se les seves relacions amb els socialistes espanyols.
Un bon embolic. Com diuen a Madrid, que baje dios y lo vea. Mentre no s’arreglin, ens deixen camp per córrer. Estic segur que el sabrem aprofitar. Bon cap de setmana!