Últims articles
Joan Ridao i Xavier Arbós debaten sobre l’encaix d’una llei d’amnistia a la Constitució espanyola
Xavier Graset conversa amb Joan Ridao, professor de Dret Constitucional de la UB i director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB. Conversa completa aquí.
Una amnistia excepcional, però justa
Article publicat a La Vanguàrdia, el dia 13 de setembre de 2023. Gràcies a l’aritmètica parlamentària post 23-J assistim a un clima polític més propici per debatre sobre la possibilitat d’una amnistia dels fets del Procés. Molt diferent de l’animositat amb què fou rebuda la proposició de llei que...
Una llei d’amnistia és possible
Article publicat al diari ARA, el dia 5 d’agost de 2023. L’aprovació d’una amnistia és l’únic mecanisme capaç de resoldre totes les conseqüències coercitives penals, comptables i administratives, presents i futures, derivades del referèndum de l’1-O. Amb tot, aquesta qüestió, que ha esdevingut un dels elements primordials de la...
No ha vuelto el bipartidismo
Article publicat a El País, el dia 8 d’agost de 2023. Leo estos días en diversos medios que tras las elecciones generales del 23-J ha vuelto el bipartidismo, o al menos el bipartidismo imperfecto que caracterizó nuestro sistema político hasta las generales de 2011, cuando la emergencia de nuevas fuerzas políticas...
El català no es cancel·la
Article publicat a el diari ARA, el dia 15 de juliol de 2023. En poc temps, les dretes espanyoles han engegat una nova ofensiva contra el català i els tribunals han llençat més paletades de sorra sobre la normalització lingüística. No està la cosa per llençar coets, doncs no...
Razones para una amnistía
Article publicat a El Diario.es, el dia 28 de juliol de 2023. Es sabido que la Constitución no menciona explícitamente la figura de la amnistía, aunque sí el derecho de gracia (art. 62.i), indicando que le corresponde al Rey ejercerlo con arreglo a la ley y sin que se...
Últims llibres
Twitter / X
La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.
No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.
Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.