La recent STC 132/2019, de 13 de novembre, sobre diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, presenta un indubtable interès. No només des de la perspectiva del dret civil sinó també des de la talaia del dret constitucional, i el dret públic de Catalunya en particular, per l’afectació que té —i pot tenir— sobre la distribució competencial entre la Generalitat i l’Estat en matèria de dret civil.(1) Es podria dir, fins i tot, que es tracta de la sentència més rellevant sobre l’article 149.1. 8a CE, les complexes regles de la qual han derivat fins ara en una jurisprudència constitucional entre oscil·lant i torturada.
La STC 132/2019 sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (I). Un miratge enmig d’incerteses i amenaces d’involució
Últims llibres
Twitter / X
He escrito en @eldiarioes sobre el fenómeno Blocus y los disturbios recientes en Barcelona. Conviene evitar romantizar una violencia que, lejos de representar una revuelta generacional, banaliza las reivindicaciones sociales legítimas y perjudica a las clases populares (1/3)
He escrit a @eldiarioes sobre el fenomen Blocus i els disturbis recents a Barcelona. Cal evitar romantitzar una violència que, lluny de representar una revolta generacional, banalitza les reivindicacions socials legítimes i perjudica les classes populars (1/3)
OPINIÓN | No romantizar Blocus ✍️Por @Joanridao
Avui analitzo a @naciodigital la progressiva erosió de l’autogovern de Catalunya i les vies per revertir-la. Entre d’altres, plantejo explorar els drets històrics per trobar una solució singular al conflicte lingüístic a l’escola