La sentència del TC sobre la declaració del Parlament de rebuig a la monarquia diu textualment que “la ‘inviolabilitat’ preserva el rei de qualsevol tipus de censura o control dels seus actes”. Em frego els ulls. Rellegeixo incrèdul. Em recorda el principi monàrquic preliberal, basat en el dret diví. No en va, mentre a Europa la Il·lustració i les revolucions liberals van instaurar nous contractes socials (monàrquics o republicans) que van definir una manera d’entendre la política entorn d’institucions democràtiques i representatives, els hereus estamentals d’Espanya no havien tingut mai cap impediment fins a la Constitució del 1978 per seguir responent dels seus actes només davant Déu nostre senyor. Enllaç a l’article sencer.
Últims llibres
Twitter / X
"Des del punt de vista de la cohesió social, les ràtzies indiscriminades augmenten la por i la marginalitat de les persones, que decideixen viure a l’ombra i evitar institucions públiques com hospitals, escoles i jutjats"
De Joan Ridao (@Joanridao)
La “mà dura” en immigració té costos: més rutes perilloses i extorsió; despesa enorme en policia, tribunals i vols; impacte en DDHH (separació de famílies) i en cohesió social (vida a l’ombra, evitant hospitals i escoles).
En parlo al @diariARA:
https://www.ara.cat/opinio/fracas-politiques-deportacio-massiva-d-immigrants_129_5638129.html