Ja hem superat l’equador de les legislatives de 2008. I ho hem fet després d’un míting multitudinari a Girona ahir dissabte que va superar el llistó ben alt que havia deixat Lleida just una setmana abans. Enhorabona a la federació regional per la demostració de força i organització que van fer. Tot impecable i com un rellotge, malgrat competir amb un rival com un Barça-Atlético de Madrid a la mateixa hora. Ni això va aigualir la gran festa dels independentistes a Girona. Tot un exemple a seguir.
A Girona ja sabeu prou bé què està en joc. O obtindran diputat els hereus del 18 de julio o Esquerra consolidarà el seu segon escó. Us recomano que cliqueu a l’enllaç http://www.stoppp.cat/ en què s’explica clarament perquè ni CiU ni PSC treuran el tercer diputat ni Iniciativa aconseguirà representació. Per tant, la batalla és entre els qui sempre hem defensat les llibertats i els descendents dels qui la van negar a Catalunya durant 40 anys.
Què dir-vos de la campanya? Hi ha hagut molts moments i percepcions a recordar però la sensació generalitzada que no renunciem a res i que estem a la graella de sortida per jugar la Champions, per fer un gran resultat.
De tot el que he viscut aquests darrers i trepidants vuit dies potser em quedaria amb el que en nom d’Esquerra vaig exposar durant el debat de TV3. Esquerra està fent una campanya serena. Sense insults. Mirant cap endavant. I precisament perquè volem mirar cap endavant i no repetir l’espectacle durant el tràmit de l’Estatut a Madrid no ens cansarem de dir que els partits catalans de tradició democràtica hem d’anar units amb un programa de mínims. Almenys en dos temes de país fonamentals: la publicació de les balances fiscals acompanyada d’un sistema de finançament just i unes inversions en infrastructures que posin al dia tot allò que s’hauria d’haver invertit i no s’ha fet.
En el que queda de setmana visitarem Vic, Cornellà, Manresa, Girona i la meva vila natal, Rubí. I tancarem la campanya a Barcelona, una demarcació on estem lliurant una dura batalla pels quatre escons que vam aconseguir el 2004.
No us diré que estic exaust però el cansament ja comença a passar factura. No és només una campanya. Aquesta tarda tot repassant l’agenda tornant de Vilanova, he vist com des de Nadal, hem fet com a mínim un acte públic cada dia. D’això se’n diu marató, com la que hem vist passar aquest migdia per la plaça de la catedral mentre visitàvem la setmana del llibre en català. Altament recomanable.
Ja hem fet el pas de l’equador. Ara el que hem de fer és la passa definitiva. El salt que ens permeti seguir i amplificar la veu pròpia que hem tingut els darrers quatre anys Madrid. La veu de l’esquerra catalana, la veu de l’esquerra digna de Catalunya. Només si totes i tots ens hi aboquem ho aconseguirem. Gràcies per avançat, bona nit i fins ben aviat.
