Joan Ridao

Un pas endavant

Sempre he cregut que és en els moments difícils quan un s’ha de comprometre i donar la cara. I Esquerra, com tots sabeu, no està en un moment fàcil. I, com deia en una anterior blocada, compromís és responsabilitat. I responsabilitat vol dir no inhibir-se si hi ha qui creu que puc aportar el meu bagatge, treball i experiència en una futura direcció d’Esquerra.

És per això que davant la proposta de Joan Puigcercós i diversos dirigents per tal que assumís la reponsabilitat d’optar a la Secretaria general d’Esquerra, he decidit fer un pas endavant.

He escoltat molta gent aquests dies. Quadres, dirigents, militants, amics i la família. I m’han demanat que em comprometi encara més amb aquest projecte del qual també m’en considero fill: Esquerra Republicana de Catalunya. I m’han dit que hem de mirar endavant i superar les pugnes fraticides. Que sumem. Aquest és el meu compromís: treballar per una direcció forta d’Esquerra, que arrisqui i que treballi sense donar cops de volant. Que abanderi el partit d’una manera seriosa, rigorosa i amb empenta per tal que Esquerra segueixi liderant i marcant l’agenda política del país. N’estic convençut que podem fer-ho amb la candidatura que impulsarem amb en Joan Puigcercós i molta altra gent, per tal d’anar aconseguint aquesta majoria social que necessitem per fer el salt com a país i situar-nos amb veu pròpia en el mapa del món.

I aquesta direcció forta l’aconseguirem si integrem. Per diferents circumstàncies mai he estat vinculat a cap de les famílies que conviuen en el si del partit. Precisament per això m’agradaria ser un Secretari general amb el màxim consens possible i en això treballaré, per sumar, per aconseguir un partit unit i sense exclusions.

Gràcies a totes i tots els qui heu dipositat la vostra confiança en la meva persona. No us fallaré.

Últims llibres

Twitter / X

  • La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.

    No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.

    Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.

    Em sap greu la mort d'en Marcel Coderch. El vaig tractar i em va assessorar amb competència i afabilitat sobre energia durant els anys que vaig ser portaveu al Congrés. També com a vice de la CMT,en trànsit efímer per BCN abans de tornar a Madrid víctima dels funcionaris jacobins

    Veure més