Ahir vam tancar al Congrés dels Diputats la primera part de la sessió d’investidura del president del Govern espanyol amb la primera votació per escollir al candidat Zapatero. Us haig de dir que Esquerra arribava a la sessió d’investidura propera a l’abstenció, conscients de la legitimitat que les urnes van atorgar al candidat a la presidència del Govern espanyol el passat 9 de març. Però en el decurs del debat de dimarts Zapatero va evidenciar que prefereix a Esquerra a un racó del ring.
La prepotència exhibida pel candidat a la presidència del Govern espanyol demostra el seu retorn al passat, manifestat en la voluntat de pactar fins i tot el sistema de finançament amb el Partit Popular. Una prepotència que em recorda al PSOE de les majories absolutes del PSOE de Felipe González. Per això, el no d’Esquerra a la investidura de Zapatero és un no al retorn del PSOE al felipisme. I segurament també per això el candidat a la presidència de l’executiu estatal no va obtenir la majoria absoluta en la primera votació, i divendres s’haurà de sotmetre a una segona votació del ple de la cambra baixa espanyola.
A banda del to, Zapatero va demostrar en la seva intervenció inicial que la seva tant publicitada Espanya plural ha passat a la història, esdevenint ara una Espanya unida i diversa. I gran part del seu discurs i les línies mestres de les polítiques anunciades deixavanen entreveure una voluntat recentralitzadora que suposa un greu risc per al nostre autogovern. Més tard, en la seva rèplica al meu discurs com a portaveu d’Esquerra, el candidat a la presidència del Govern espanyol tampoc es va voler comprometre en cap moment amb les demandes i reclamacions que li vaig formular en matèries tant importants pel present i futur de Catalunya com un nou model de finançament que redueixi notablement el dèficit fiscal, alternatives i solucions a la problemàtica de l’aigua o un important impuls a les polítiques socials.
Però deixeu-me dir, per acabar, que aquest no d’entrada d’Esquerra a Zapatero en cap cas ens fa marxar preocupats del debat d’investidura i per part nostra no tanca cap porta de cara al futur. Som gent coherent i dialogant, i la legislatura és molt llarga. Defensarem els interessos del nostre país i tot allò amb el què ens vam comprometre amb la ciutadania durant la campanya electora. I estic segur que tard o d’hora el PSOE haurà d’acabar buscant espais de coincidència amb Esquerra, sobretot per tirar endavant el seu programa de polítiques socials que no podrà aplicar de cap manera amb les forces polítiques de la dreta que ara li riuen les gràcies.
