Joan Ridao

El 0,7% de l’IRPF, ara sí

El 24 de setembre el Congrés va aprovar a instàncies d’Esquerra una moció que comprometia el govern espanyol a avançar en la territorialització dels recursos del 0,7% de l’IRPF per a fins socials i en la participació dels governs en la seva gestió. Va ser una decisió i un mandat parlamentari històric carregat de raó, d’equitat i de justícia. Un mandat que introduïa una bona dosis de transparència a una qüestió que desperta certa por i recels i que continua impermeable a l’estat de les autonomies, tot i dirigir-se a un àmbit de competència autonòmica.

Un mandat però que es va veure ràpidament truncat davant la persistent resistència a transformar el poder i descentralitza-lo. La nomenclatura de les grans ONG estatals van fer la pressió perquè la ministra es desdigués, i per aconseguir que fos encara més restrictiva i permetre només a les ONG estatals l’accés. Ho van aconseguir. Per sort, després de molta feina, la ministra va fer una correcció, però temporal i que no acontentava ningú.

Davant la tebior de Cabrera, Esquerra va optar per presentar una nova iniciativa al Congrés que és la que finalment s’ha aprovat, amb el suport del PSOE i també de CiU. Un acord que es pot considerar satisfactori i que obre les portes a la territorialització. Un acord que mira al futur i tanca ferides obertes. Posa el marcador a zero, i el més important, proposa un canvi de model. sUn model que ha de ser més respectuós amb les competències autonòmiques, amb la diversitat de les entitats que treballen en el camp de l’acció social i que ha de permetre un paper determinant de les conselleries a l’hora de deignar els projectes subvencionables. A més a més, atendrà preferentment criteris objectius de població desfavorida, incidència de pobresa i la taxa d’immigració, per evitar la discrecionalitat.

Sens dubte, un molt bon acord, al qual hi posarem tots els esforços perquè es arribi a bon terme.

Últims llibres

Twitter / X

  • La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.

    No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.

    Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.

    Em sap greu la mort d'en Marcel Coderch. El vaig tractar i em va assessorar amb competència i afabilitat sobre energia durant els anys que vaig ser portaveu al Congrés. També com a vice de la CMT,en trànsit efímer per BCN abans de tornar a Madrid víctima dels funcionaris jacobins

    Veure més