L’editorial valenciana Tirant lo Blanch, adreçada al públic universitari, té una col·lecció molt interessant en què barreja dos conceptes aparentment llunyans com el cinema i el dret. La idea és aparentment simple, però molt efectiva per enganxar els lectors que cerquin una manera més amena d’aproximar-se a qüestions que poden resultar àrides. La clau és trobar un expert jurídic que vulgui entrar al joc. Fins ara ho han fet molts, i així trobem, per exemple, el penalista Jordi Nieva dissertant sobre institucions democràtiques a partir del clàssic de John Ford L’home que va matar Liberty Valance. L’últim fitxatge de l’editorial ha estat Joan Ridao, professor de dret constitucional a la UB i lletrat al Parlament (i dirigent d’ERC en una vida anterior), que s’atreveix amb una de les seves especialitats, la regulació dels lobbies, a partir de la pel·lícula El caso Sloane (2016), dirigida per John Madden i protagonitzada per Jessica Chastain.
El volum es divideix en dues parts. A la primera, l’autor fa una anàlisi cinematogràfica de la pel·lícula, i és aquí on descobrim el Ridao més cinèfil, el que traça paral·lelismes amb altres obres de l’extensa tradició del cinema polític nord-americà, des d’El senyor Smith va a Washington (1939), de Frank Capra, a Tots els homes del president (1976), d’Alan J. Pakula, passant per la filmografia d’Spike Lee. El jurista també aprofundeix en l’elecció d’una actriu declaradament feminista com Chastain per a un paper que parla de l’empoderament femení davant del que anomena “executius-tauró” a l’estil del que va interpretar Leonardo DiCaprio a El llop de Wall Street (2013), de Martin Scorsese.
Aquí descobrirem com es formen les majories i les minories, el paper dels subcomitès, les comissions de recerca, de les audiències (hearings), dels mitjans de comunicació, etc. Allà on Ridao més sobresurt és precisament en la seva especialitat, el constitucionalisme. És sabut el pes que té la Constitució nord-americana a l’imaginari democràtic de tot el món, una norma bàsica que s’ha anat ampliant amb esmenes, algunes de les quals especialment conegudes, com la segona, que proclama el dret a portar armes i que és l’objecte de la pel·lícula.
I finalment entra a la qüestió dels lobbies i la seva regulació, que és la lliçó que els estudiants de dret o per exemple periodistes especialitzats en política busquen en aquest llibre i que no és el cas revelar en aquesta ressenya.
