El 24 d’abril, l’Octubre CCC de València va acollir la jornada sobre la “Situació de les llengües minoritzades, front l’Estat”, organitzat per ACPV i ERPV. Juntament amb la presidenta d’ACPV, Anna Oliver, vam analitzar els reptes jurídics i polítics que afronten avui les llengües minoritzades.
“Sense una reforma de l’article 3 de la Constitució, el plurilingüisme seguirà sent una conquesta autonòmica fràgil, no un dret garantit per l’Estat.”
Durant l’acte, vàrem assenyalar que la Constitució va ser pensada per a una altra època: imposa el deure de conèixer el castellà però no les altres llengües oficials. La STC 31/2010 va agreujar la situació en qualificar de “privilegi” la preferència del català a les administracions catalanes. Paradoxalment, qui defensa les llengües pròpies no és l’Estat sinó les comunitats que les parlen.
Hi ha raig d’esperança, però: el desembre de 2025 es va prendre en consideració una proposició de llei orgànica de garantia del plurilingüisme (ERC, Bildu, BNG, Compromís i Sumar) que reformarà, si tira endavant, quinze normes estatals per garantir que els catalanoparlants puguin viure, davant l’administració estatal, plenament en català.
