El final de la XII legislatura al Parlament de Catalunya: entre la inestabilitat i la pandèmia de la Covid-19

Article publicat al primer número de la col·lecció “Àmbits de política i Societat” del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia, COLPIS.

A la presentació de l’article, s’indica el següent: “En aquest primer número el Dr. Joan Ridao ens exposa l’activitat parlamentària del 2020, la qual resulta especialment interessant perquè a les dinàmiques polítiques que provenien d’anys enrere, incloses les decisions judicials que han impactat sobre la vida parlamentària, se li ha sumat l’emergència inesperada de la Covid-19, que ha impactat sobre l’organització i l’activitat legislativa. Així, aquest text detalla i sistematitza la vida parlamentària a Catalunya, el que constitueix un instrument imprescindible per poder formar-se una opinió fonamentada sobre les vicissituds de la institució central de la nostra vida política.
Així, en aquesta publicació trobareu informació relativa a la composició i òrgans de la Cambra, l’organització i activitats dels òrgans parlamentaris, l’activitat legislativa, l’activitat d’impuls i control, així com els processos constitucionals i altres actuacions judicials relacionades amb el Procés.”

A sota teniu el text de l’article, que també el podreu llegir des d’aquest enllaç.

Introducció

El context polític i legislatiu que ens proposem analitzar, inclòs dins de la XII legislatura, es correspon amb el darrer període del mandat iniciat amb les eleccions de 21 de desembre de 2017, i que va finalitzar de forma abrupta amb la dissolució automàtica de la cambra el 21 d’octubre de 2020, com a conseqüència de la inhabilitació del president Quim Torra (STS 477/2020, de 28.09.2020). A conseqüència d’això, el Govern va entrar en funcions des de la promulgació del decret 114/2020, de 30 de setembre, pel qual el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, assumí la presidència de la Generalitat per substitució (art. 6-7 de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern).

El tret de sortida de l’any parlamentari fou l’anunci del president Torra (28 de gener) de donar la legislatura per acabada i de convocar eleccions un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat –cap al mes d’abril– . Aquest anunci, a més, venia acompanyat d’especulacions diverses sobre una possible remodelació del Govern i fins i tot de la possibilitat que fossin apartats els consellers d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), als qui el president Torra (Junts per Catalunya) va retreure la seva «deslleialtat». Precisament, el president Torra va assenyalar directament el president del Parlament, Roger Torrent, per «permetre deixar a la intempèrie» la presidència de la Generalitat a conseqüència de la decisió de la Mesa del Parlament d’executar la resolució de la Junta Electoral Central (JEC), ratificada pel Tribunal Suprem, de declarar la «incompatibilitat sobrevinguda» de Torra com a diputat, i en conseqüència de no permetre’l seguir ocupant el seu escó, per haver estat condemnat per un delicte de desobediència. Torra va lamentar que no s’hagués respectat el «consens» de l’independentisme de defensar la sobirania del Parlament «amb totes les conseqüències», i de «plantar-se» per no acceptar la que la JEC deixés Torra sense el seu escó de diputat.

Un altre factor que va condicionar l’any parlamentari fou l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, declarada a finals de febrer a Xina, i que va donar lloc a què el govern de l’Estat declarés l’estat d’alarma el 15 de març. Les incerteses i dificultats ocasionades per la COVID-19 van afectar tots els ordres de la vida social, també la parlamentària, a la que ens referirem quan analitzem l’activitat de la cambra. Només direm que, davant d’aquesta situació insòlita, emergí amb força un debat entorn al fet de què l’exercici de poders excepcionals per part de l’Executiu en circumstàncies greus –estat d’alarma i confinament general–, no havia d’impedir l’activitat regular de la resta de poders, especialment del Legislatiu, encarregat de controlar-lo. Però la realitat va posar de relleu que les nostres assemblees –i el Parlament no n’era una excepció– no estaven preparades per a aquest tipus d’eventualitats.

Finalment, hem de destacar que 2020 fou un any caracteritzat encara per decisions judicials que portaven causa del procés i que van afectar la vida de la cambra, a conseqüència tant de l’admissió a tràmit o de l’aprovaciò de resolucions centrades en qüestions com la sobirania o la monarquia, sobre les que el Govern de l’Estat, la Fiscalia i finalment els tribunals van actuar a través de processos constitucionals o àdhuc penals. Menció especial mereix la decisió del Tribunal Superior de Justícia a Catalunya (TSJC) d’imputar per aquest motiu a diferents membres de la Mesa: el president , Roger Torrent (ERC); el vicepresident primer, Josep Costa, i el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, tots dos de JxCat, i la secretaria quarta, Adriana Delgado (ERC), per haver admès dues resolucions, sobre el dret a l’autodeterminació i de reprovació a Felip VI, desaprovades pel TC, l’octubre i el novembre del 2019.

Composició de la cambra i dels seus òrgans

Les taules que il·lustren d’aquest apartat donen compte de les variacions en la composició del Parlament, motivades per circumstàncies ordinàries, llevat de la ja expressada inhabilitació del diputat Joaquim Torra. En aquest apartat l’aspecte més rellevant és tanmateix que el Parlament decidí que tots els seus òrgans siguin paritaris. Després que s’hagués constatat a l’inici de la legislatura que només hi havia una dona a la Mesa del Parlament, element que va suscitar una viva polèmica, la Mesa va aprovar el gener de 2020 Pla d’igualtat de gènere (2020-2023), que determina que la Mesa i tots els òrgans de decisió de la cambra, com les meses de les comissions, siguin paritaris. La iniciativa, que contempla 84 mesures a quatre anys vista, es va aprovar per unanimitat i va ser elaborat durant un any aproximadament pel Grup de Treball en Equitat de Gènere, format per tots els grups, i amb el assessorament d’un grup de consultores dirigit per la politòloga de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Tània Verge1.

Aquest Pla, a més, preveu altres accions com l’aprovació d’un protocol contra casos de violència masclista i la LGTBIfobia i que els diputats hagin de subscriure una declaració de compromís de tolerància zero davant la discriminació i l’assetjament en el moment d’adquirir la condició de diputat. Moltes de les accions depenen de l’acció de Parlament, tot i que per a moltes d’elles serà necessària una reforma del Reglament. A banda de fixar la paritat com «criteri normatiu en la composició de tots els òrgans de decisió», incloent la Mesa, el Pla també pretén promoure una composició paritària en els càrrecs dels grups parlamentaris amb la presència de almenys una dona en els càrrecs de presidència i portaveu. A més, planteja ampliar els supòsits de delegació de vot dels diputats, incloent situacions relacionades amb la cura de familiars i la lactància, ajustar el calendari i horari de les sessions parlamentàries per facilitar la corresponsabilitat i una formació obligatòria a tots els membres de la cambra de prevenció de violència masclista. Un altre dels eixos de el pla és el pes de la perspectiva de gènere en l’activitat parlamentària, que contempla la creació d’una oficina d’igualtat que faci seguiment i impuls de el pla, i busca que hi hagi una perspectiva de gènere transversal en totes les comissions i que els pressupostos de la Generalitat també la tinguin en compte, entre altres accions.

Taula expressiva de les altes i baixes dels diputats durant l’any 2020

  Data alta Grup parlamentari Data baixa Motiu baixa Substitueix a Substituit per
J. A.Caballol 18.09.2020 GP PSC-Units     C. Castillo  
C. Castillo   GP PSC-Units 14.09.2020 Renúncia   J.A.Caballol
A.Comín     07.01.2020 Renúncia   A. Metge
E. García   SP PPC 06.10.2020 Renúncia   M. Reyes
F. Mascarell 04.02.2020 GP JxCat     C.Puigdemont  
A. Metge 22.01.2020 GP ERC     A. Comín  
M. Reyes 13.10.2020 SP PPC     E. García  
C.Puigdemont   GP JxCat 07.01.2020 Renúncia   F. Mascarell
E. Pujol   GP JxCat 27.10.2020 Renúncia   S. Vilanova
M. Senserrich 24.11.2020 GP JxCat     J. Torra  
J. Torra   GP JxCat 27.01.2020 Inhab.   M.Senserrich
S. Vilanova 17.11.2020 GP JxCat     E. Pujol  

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula comparativa per legislatures dels parlamentaris en funció del seu gènere

Legislatura

Dones

%

Homes

%

Increment dones

%

I. 1980-1984

7

5,19

128

94,81

II. 1984-1988

11

8,15

124

91,85

4

2,96

III. 1988-1992

14

10,37

121

89,63

3

2,22

IV. 1992-1995

17

12,59

118

87,41

3

2,22

V. 1995-1999

20

14,81

115

85,19

3

2,22

VI. 1999-2003

32

23,70

103

76,30

12

8,89

VII. 2003-2006

43

31,85

92

68,15

11

8,15

VIII. 2006-2010

48

35,56

87

64,44

5

3,71

IX. 2010-2012

56

41,48

79

58,52

8

5,93

X. 2012-2015

54

40,00

81

60,00

-2

-1,48

XI. 2015-2017

52

38,52

83

61,48

-2

-1,48

XII. 2018-2020

58

42,96

77

57,04

6

4,44

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

https://www.parlament.cat/document/intrade/302894

Organització i activitat dels òrgans

Després de l’impacte inicial de la pandèmia de la COVID-19, el Parlament va reprendre l’activitat parlamentària més imprescindible en ple confinament general, consistent en reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus telemàtiques, i sessions plenàries i de les comissions presencials de format reduït. Aquest vot telemàtic, regulat en la majoria d’assemblees per a casos d’absències puntualment justificades, al Parlament es va concretar en la posada en marxa d’un aplicatiu informàtic que permet el vot remot que, en primera instància, presentà notables disfuncions i limitacions tècniques, per raons de seguretat. Així, per exemple, s’exigia ??confirmar el vot ulteriorment mitjançant un correu electrònic i la votació s’havia d’iniciar hores abans de la presencial, sense la possibilitat de votacions separades o improvisades.

En aquest context, els serveis jurídics i tècnics del Parlament van plantejar diferents fórmules imaginatives per fer realitat l’anomenat «Parlament a distància», per bé que eren refractaris a preveure aquesta possibilitat fora de circumstàncies d’excepció com la viscuda amb la crisi del coronavirus. No es tractava tant de persistir en l’ús de convencions vuitcentistes com d’entendre que, a diferència d’un òrgan col·legiat d’una Administració pública o el consell d’administració d’una societat mercantil, els principis de presència, immediació i intercanvi directe d’opinions conformen l’essència del parlamentarisme i garanteixen el pluralisme polític i el principi democràtic. La jurisprudència del TC (STC 19/2019, de 12 de febrer, FJ 4 i 45/2019, de 27 març, FJ 4), així com diferents dictàmens del Consell d’Estat (84 i 85/2018, de 25 de gener) i del Consell de Garanties Estatutàries (1/2018, de 26 de abril, FJ 3), havien afirmat el caràcter primordialment presencial de les sessions dels òrgans parlamentaris, admetent com a excepció el vot en absència en casos de força major i amb les degudes cauteles.

Cal tenir present que l’art. 60.3 de l’Estatut, quan regula el funcionament del Parlament requereix que es trobi reunit «amb la presència de la majoria absoluta dels diputats» i prescriu, a més, que la majoria per a adoptar acords es conformi amb els vots dels diputats «presents». D’altra banda, el Reglament del Parlament de Catalunya (RPC) disposa que els parlamentari tenen el deure d’ «assistir» a les reunions del ple de la cambra i a la de les comissions a què pertanyin (art. 4.1). Aquest deure d’assistència determina, per tant, que els parlamentaris tenen el deure de comparèixer personalment davant la cambra per poder participar en les sessions. Precisament, el RPC, quan regula els debats, només contempla la possibilitat de què l’orador ho faci des de la tribuna o des de l’escó (art. 85.3) y descarta la possibilitat que pugui participar en absència. La compareixença presencial és, en principi, exigible a qualsevol persona cridada a comparèixer (art. 73.2 EAC), i la única excepció, en el procediment legislatiu, és que les audiències de les entitats o experts es puguin realitzar per videoconferència (art. 117 RPC). Pel que fa al vot, l’art. 95 RPC contempla el voto telemàtic, vinculat a la delegació del vot per motiu de baixa per maternitat o paternitat o malaltia greu. També en els supòsits d’hospitalització o incapacitat perllongada degudament acreditada.

En aquest context, tanmateix, la Mesa del Parlament va acordar que tant aquest òrgan rector com la Junta de Portaveus poguessin celebrar sessions no presencials i conferir plena validesa als seus acords (13, 17 i 20 de març). En el caso de la Mesa es va justificar per les seves funcions com a òrgan col·legiat encarregat del govern i l’administració interna de la institució (art. 37.2 RPC). En el cas de la Junta, no semblava tampoc que hi hagués obstacles insalvables, tenint en compte que la seva comesa és la pròpia d’un òrgan de participació dels grups parlamentaris en la preparació i coordinació de les funcions de la cambra. També es va acordar que les comissions poguessin realitzar sessions informatives o compareixences del Govern, vinculades a la crisi sanitària. Igualment, es va descartar suspendre el període de sessions i l’activació de la Diputació Permanent, doncs les seves funcions en els períodes entre sessions es redueixen a «vetllar pels poders de la cambra» (en el sentit de garantir la permanència de la institució) y a convocar el Plen o les comissions per acord de la majoria art. 75.1 RPC). Quant a les votacions, es va autoritzar el vot delegat en els supòsits habituals (14 de març), però, més endavant, es va desenvolupar un sistema informàtic que va permetre el vot telemàtic del que només en va fer ús una part del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Finalment, i això és rellevant, s’acordà la possibilitat d’habilitar sessions plenàries presencials amb el format reduït a vint-i-un membres, amb una distribució equivalent quant a la proporcionalitat existent a les comissions (la primera sessió amb vot presencial, delegat o telemàtic es va fer el 24 d’abril de 2020).

A el mateix temps, l’Administració parlamentària, a mesura que les autoritats sanitàries anaven incorporant mesures de protecció, centrades en la restricció de les relacions socials i en el confinament de la població, va introduir també mesures relatives a l’organització de l’espai i el temps de treball amb l’adaptació dels mitjans tècnics, per garantir la continuïtat de la feina de el personal, d’una manera relativament ordinària. Així, en les primeres setmanes de confinament, el Parlament va distribuir ordinadors portàtils entre el personal (els diputats ja en disposaven) per desenvolupar les seves funcions.

En tot cas, la situació creada va donar lloc a que es proposés la reforma del RPC, que va fructificar. Els treballs van estar condicionats per les diferències de criteri entre els grups parlamentaris, en un context de notable polarització com el que caracteritzava el període, per bé que els principals esculls van ser la possibilitat de realitzar sessions hibrides (presencial-virtual) i sobretot la delimitació dels procediments parlamentaris en què les sessions a distància havien de ser possibles, debat sobre el que planà la sentència del TC que havia impedit la investidura a distància com a president de la Generalitat de Carles Puigdemont.

Taula sobre l’activitat de tots els òrgans parlamentària durant l’any 2020

Sessions celebrades TOTAL
Ple

18

Diputació Permanent

2

Mesa del Parlament

64

Mesa ampliada

6

Junta de Portaveus

37

Comissions parlamentàries

265

Subcomissions, Intergrups i grups de treball

5

TOTAL

397

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula comparativa de l’activitat de les comissions

Comissions legislatives

 

Projecte de llei

Proposició de llei

Proposta de resolució

Pregunta oral al Govern a respondre en comissió

Compareixença en procediments legislatius

Sessió informativa

Compareixença

Sessió informativa autoritats institucionals

Control dels principis de subsidiarietat

Proposta de compareixença procediments legislatius

Sol·licitud de sessió informativa

Sol·licitud de compareixença

Comissió d’Afers Institucionals

0

3

31

35

284

18

39

2

0

403

19

31

Comissió d’Economia i Hisenda

4

16

24

31

0

16

9

0

0

89

20

8

Comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

1

5

46

104

45

8

18

1

87

0

15

23

Comissió d’Interior

0

2

56

139

0

27

17

0

0

0

36

41

Comissió d’Educació

0

3

65

171

57

11

21

1

0

60

18

20

Comissió de Territori

1

1

62

85

8

5

14

0

0

0

19

15

Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat

0

3

20

30

0

3

23

0

0

0

9

17

Comissió de Salut

1

1

156

278

18

10

46

0

0

47

21

22

Comissió de Cultura

2

0

36

43

0

6

32

2

0

0

6

28

Comissió de Justícia

0

3

26

35

84

2

12

1

0

6

10

17

Comissió d’Empresa i Coneixement

2

2

63

74

69

16

42

0

0

265

23

47

Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies

4

4

68

71

147

22

51

0

0

13

23

29

Comissió de Polítiques Digitals i Administració Pública

1

1

15

34

10

28

14

1

0

66

25

12

Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

2

1

20

69

0

3

17

0

0

0

5

11

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2020.

  Proposta de resolució Informe fiscalització/memòria d’activitats Sindicatura de C Pregunta oral al president del Consell de Govern de la CCMA Pregunta oral als altres càrrecs directius de la CCMA Sessió informativa Compareixença Sessió informativa o compareixença autoritats institucionals Informe del Síndic de Greuges Compareixença de testimonis en comissions d’investigació Procediments en exercici del dret de petició (ePeticions)
Comissió de Peticions 0 0 0 0 0 0 0 0 0 10
Comissió de Matèries Secretes i Reservades 0 0 0 0 2 0 0 0 0 0
Comissió del Síndic de Greuges 5 0 0 0 0 2 4 6 0 0
Comissió de la Sindicatura de Comptes 1 23 0 0 0 0 0 0 0 0
Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 16 0 90 125 0 6 0 0 0 0
Comissió d’Igualtat de les Persones i de Feminismes 8 0 0 0 4 11 0 0 0 0
Comissió d’Igualtat de les Persones 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Comissió de Polítiques de Joventut 14 0 0 0 2 18 0 0 0 0
Comissió de la Infància 17 0 0 0 0 26 1 1 0 0
Comissió de l’Emergència Climàtica 0 0 0 0 0 10 0 0 0 0
Comissió d’Estudi del Treball Autònom 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Comissió d’Estudi sobre els Drets Civils i Polítics 0 0 0 0 0 5 0 0 0 0
Comissió d’Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran 0 0 0 0 0 54 0 0 0 0
Comissió d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica 0 0 0 0 0 39 0 0 0 0
Comissió d’Estudi de la Reconstrucció i la Reactivació Socials i Econòmiques 0 0 0 0 0 25 0 0 0 0
Comissió d’Estudi sobre el Racisme Institucional i Estructural en la Gestió de la Seguretat 0 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Comissió d’Investigació sobre els Atemptats del 17 i el 18 d’Agost de 2017 0 0 0 0 0 15 0 0 22 0
Comissió d’Investigació sobre el Projecte Castor 0 0 0 0 0 16 0 0 8 0
Comissió d’Investigació sobre l’Aplicació de l’Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya 0 0 0 0 0 6 0 0 34 0
Comissió d’Investigació sobre la Monarquia 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Comissió d’Investigació sobre l’Espionatge a Periodistes i Polítics pel Govern 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Comissió d’Investigació sobre la Gestió de les Residències per a Gent Gran 0 0 0 0 0 75 0 0 46 0

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2020.

Activitat legislativa

Donada la excepcionalitat derivada de la pandèmia, el període d’activitat legislativa ordinària es concentrà sobretot en el primer període de sessions (entre gener i juliol), doncs el segon període es va veure limitat a l’interval entre mitjans de setembre i el 21 d’octubre, per bé que la legislació d’urgència —decrets-llei— fou utilitzada amb gran profusió durant tot l’exercici a causa de la contingència crítica. Un cop dissol el Parlament, la cambra exercí el control d’aquestes disposicions amb força de llei a través de la Diputació Permanent. Cal tenir en compte que quan l’Executiu es troba en funcions, ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes, inclòs l’exercici de la potestat reglamentària, i s’ha d’abstenir, llevat que ho justifiquin raons d’urgència o d’interès general degudament acreditades, d’adoptar qualssevol altres mesures, tot i que pot dictar decrets-llei (art. 27 de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern). L’únic projecte de llei rebutjat durant el 2020 fou el Projecte de llei de contractes de serveis a les persones (coneguda com a «Llei Aragonès»). En 19 casos no fou el Govern qui va emprendre la iniciativa legislativa. D’aquestes proposicions de llei, com es dirà en el seu moment, només 2 van ser aprovades, i la resta o bé van ser retirades (2) o van decaure (16).

Cal fer referència al fet que, així com la majoria de projectes i proposicions de llei van seguir la tramitació legislativa ordinària (debat de totalitat, informe de ponència i dictamen de comissió i de Ple), 4 iniciatives legislatives es van aprovar pel procediment de lectura única directament en el Ple1 (art. 138 RPC), per bé que la Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, va instrumentar un procediment que va garantir la presentació d’esmenes i la petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. També cal destacar el fet, sense precedents, de l’aprovació d’una proposició de llei (salut bucodental) en comissió, actuant aquesta en seu legislativa plena (art. 136 i 137 RPC).

La llei de pressupostos i la llei d’acompanyament

La llei més important aprovada el 2000 fou la Llei de pressupostos (i la Llei de mesures o d’acompanyament pressupostari)2, aprovada al mes d’abril, sobretot si es té en compte en compte que la Generalitat tenia els comptes prorrogats des de 2017. El Parlament va aprovar ambdues lleis amb els 65 vots a favor dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat) i Republicà (ERC), 61 en contra de Ciutadans (Cs), SOC, Candidatura d’Unitat Popular) (CUP) i Partit Popular (PP), i l’abstenció dels 8 diputats de Catalunya en Comú Podem (CECP), amb qui la majoria va negociar els comptes. El Govern presentà els pressupostos com la «primer pedra de la reconstrucció» i del «rescat social», a conseqüència de l’impacte social i econòmic de la pandèmia, per bé que, quan van ser elaborats, no havien estat concebuts amb aquest propòsit, la qual cosa va motivar la oposició frontal de diferents grups que consideraven que s’havien de refer i que havien nascut obsolets. Precisament, el pressupost preveia més de 9.600 milions d’euros per a l’àmbit de Salut, per bé que el Govern va estimar que la despesa generada per la gestió de la COVID-19 seria d’un mínim de 1.800 milions d’euros. Amb tot, el Departament d’Economia va posar en valor que es posaven a disposició 3.070 milions més de despesa respecte a 2017. A més, es produí un increment en la capacitat inversora del sector públic xifrat en 2.000 milions més i s’incloïa una reforma fiscal que augmentava els impostos a les rendes altes. Segons la memòria del projecte, es preveia destinar tres de cada quatre euros a polítiques socials i un augment d’un 18,4% en el capítol d’ingressos, uns 6.800 milions d’euros, gràcies a l’increment de bestretes provinents de l’Estat (IRPF i IVA).

Altres lleis aprovades

Pel que fa a altres lleis aprovades, cal fer esment a la Llei de modificació de la Llei 14/2017, de la renda garantida de ciutadania, que partia de la constatació que el termini de carència d’ingressos de la llei vigent era excessivament llarg per a les persones en situació de vulnerabilitat i del fet que moltes denegacions de la prestació responien a interpretacions restrictives de la manca d’ingressos3. La Llei es modificà per fer compatibles —i no computar en el llindar econòmic— les prestacions de dependència, beques escolars, ajuts d’urgència per a evitar desnonaments o familiars, així com altres complementaris de la renda garantida.

També s’aprovà la Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura, per regular aspectes inèdits com les autoritzacions de plantació i replantació, el potencial vitícola i la creació del Catàleg de varietats. També es van perfeccionar els sistemes de garantia i control en concentrar-se la inspecció en el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i en l’INCAVI en matèria de verificació del compliment dels plecs de condicions per part dels cellers que emparen els seus vins a les diferents Denominacions d’Origen. La nova Llei també potencia el foment de l’enoturisme i la cultura del vi.

De la seva banda, la pionera Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari –producte d’una proposició de llei del GP SOC i amb antecedents en l’anterior legislatura–, té com a objectiu evitar que es llenci el mínim d’aliments i reduir en un 50% el desaprofitament alimentari durant els 10 pròxims 10 anys. En aquest sentit, la Llei s’alinea per aconseguir complir dos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible: el de fam zero i la garantia de les modalitats de consum i de producció sostenibles. La llei conté l’obligació de facilitar envasos per endur-se les restes a restaurants i hotels, un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament, mesures d’incentiu a la venda de productes amb data de consum preferent pròxima i regula l’espigolament. La Llei preveu sancions pels establiments que no compleixin la normativa, amb multes de fins a 150.000 euros.

Al seu torn, la Llei 6/2020, del 18 de juny, de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals, propvinent, com l’anterior, d’una proposició de llei del GP SOC constitueix una normativa que pretén preservar el patrimoni natural que suposen aquests arbres ancestrals, dels quals hi ha prop de 6.000 concentrats a la regió de l’Ebre (2.587 només a la comarca del Montsià), i que han estat reconeguts com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

La Llei 7/2020, del 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya, creà una nova entitat de dret públic que ha d’aglutinar la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l’estudi del medi natural, continental i marí. La Llei és una resposta a la necessitat que Catalunya es doti urgentment d’una estructura orgànica moderna, descentralitzada, àgil i amb autonomia d’acció per desplegar les nombroses oportunitats ambientals, econòmiques i socials derivades de la conservació de la biodiversitat, com passa en altres àmbits com l’aigua i els residus. Els objectius i tasques de l’Agència estaran centrats en les polítiques de biodiversitat, tant dels hàbitats com de les espècies, tant terrestres com marines; del patrimoni geològic; del sistema d’espais naturals protegits; dels centres de recuperació de fauna salvatge i la lluita contra les espècies invasores; i de garantir la funcionalitat ecològica de la infraestructura verda entre d’altres. I tot això amb el màxim nivell de participació, cogestió i governança amb el conjunt d’ens i entitats del país, sectors econòmics i actors del territori. S’ocuparà també de fomentar i fer compatible la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat amb el desenvolupament territorial, l’activitat econòmica i social, la generació d’ocupació, l’emprenedoria i la innovació.

La Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, aprovada amb 108 vots a favor, cap en contra i les 16 abstencions dels diputats de CECP, la CUP i el PP, suposa la creació d’un pla de protecció i ordenació del litoral en el termini d’un any. La llei aprovada preveu, a diferència del text inicial, la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya, amb representació també municipal i integrat per experts i entitats mediambientals, amb l’objectiu de salvaguardar part dels litorals amenaçats per la possibilitat d’urbanitzar-se mitjançant l’adquisició pública de sòl.

La Llei 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat. té com a objectiu fomentar la mediació i evitar que la manca d’informació i el desconeixement d’aquest mitjà de resolució alternatiu de conflictes inclini les parts i els professionals en conflicte a recórrer a la via litigiosa, establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació tret d’alguns casos. La modificació d’aquest precepte en relació a la tutela fou aprofitat per substituir l’expressió «incapacitada» per l’expressió «amb la capacitat modificada judicialment. En el mateix sentit, s’estableixen canvis en la potestat parental, en relació amb els desacords. Pel que fa als efectes dels processos matrimonials, s’incorporà expressament la possibilitat que el conveni regulador inclogui pactes de submissió a mediació i altres mecanismes alternatius de resolució de conflictes. Finalment, es canvià la denominació del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya per la de Centre de Mediació de Catalunya, ampliant el seu objecte, que s’estén no únicament a promoure i administrar la mediació, sinó també a la promoció i administració d’altres mètodes alternatius de resolució de conflictes.

La Llei 10/2020, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, amb relació a l’exempció de copagament als menors orfes tutelats per la Generalitat eliminà el contingut regulat per la disposició addicional setena de la llei 14/2010 amb el propòsit que els infants i adolescents tutelats per la Generalitat, titulars de pensions de la seguretat social, no hagin de contribuir al manteniment del cost del servei que reben. Així mateix, aquesta llei regula el procediment que l’Administració de la Generalitat ha de seguir per a la gestió de la prestació o pensió de la seguretat social que tinguin dret a percebre aquest col·lectiu sensible.

La Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l’habitatge, fou la primera llei a regular el preu del lloguer a Catalunya, reivindicació que comptava amb el suport de nombroses entitats socials i que va experimentar una complexa tramitació parlamentària degut als dubtes suscitats en un dels grups que donaven suport al Govern (JxCat), que hi va introduir fins a 8 esmenes al text presentat en forma de proposició de llei per ERC, CECP i la CUP. La Llei pretén congelar les rendes dels nous contractes d’arrendament i rebaixar el preu mig de les renovacions seguint models com els aplicats a Berlín, París, Amsterdam o Nova York. Cal dir que, després que el Ple decidís el 21 de juliol tramitar el text per lectura única, els grups de Cs i el subgrup del PP van demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que va dictaminar àmpliament en contra del text, que, un cop aprovat, fou recorregut davant del TC pel PP.

La Llei 12/2020, del 13 d’octubre, de l’atenció pública de la salut bucodental, regula totes les activitats relacionades amb la salut bucodental, per a prevenir les malalties bucodentals i garantir la seguretat i la qualitat de l’atenció, així com reorganitzar i promoure l’accés equitatiu, tant territorial com social, als serveis d’atenció de la salut bucodental del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya a fi d’incorporar progressivament totes les prestacions assistencials bàsiques de la salut bucodental a la cartera pública de serveis. La Llei 13/2020, del 13 d’octubre, suposà el restabliment del complement de productivitat variable del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut i del personal del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. I la Llei 14/2020, del 25 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, afegí una nova regla en l’exercici conjunt de la potestat parental, sorgida dels resultats de l’enquesta de violència masclista a Catalunya de 2017, consistent en desvincular la intervenció psicològica dels menors exposats a violència de gènere de l’exercici conjunt de la potestat parental

De la seva banda, la Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana, i la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica, regulen un sector econòmic com el comercial. La primer de les lleis permet crear àrees de promoció econòmica urbana (APEU), amb participació público-privada, i la segona, de facilitació econòmica, unifica els tràmits administratius entre la Generalitat i les administracions locals a l’hora de crear o gestionar un negoci. Aquesta nova legislació va comptar amb el suport majoritari de les patronals de comerç de Catalunya. En el cas de la Llei de facilitació econòmica, aquesta ha de servir per ampliar la finestreta única empresarial. L’objectiu és que els empresaris puguin fer tots els tràmits en un mateix lloc i s’estalviïn entregar els mateixos documents diverses vegades en diversos organismes públics.

La Llei 16/2020, del 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a Catalunya té per objecte proporcionar els instruments normatius i els recursos necessaris per reconèixer i fer efectius els drets a la veritat, a la justícia i a la reparació de les víctimes i garantir que no es repeteixin els casos de desaparició forçada, apropiació i substitució d’identitat de menors que es van esdevenir durant la Guerra Civil espanyola, el franquisme i els primers anys de la democràcia. També té per objecte facilitar les tasques d’investigació necessàries, amb la regulació dels procediments administratius necessaris, en atenció a les obligacions contretes per l’Estat en la Declaració Universal de drets humans de l’Organització de les Nacions Unides, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, la Convenció sobre els drets de l’infant i la Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, i altres normes internacionals aplicables.

La Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista amplià la regulació de 2008, incloent, entre d’altres qüestions, les dones trans (qualsevol que se sent com a tal sense necessitat de diagnòstic) en els ajuts per violència masclista, amb l’abstenció del GP JxC i el vot en contra del GP SOC i GP PP, per considerar que el subjecte de la llei havien de ser les dones «sense més etiquetes» i que les violències que pateixen les persones no binàries s’han d’abordar en les lleis de no-­discriminació. Precisament, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació aprovada el 18 de desembre, preveu una sèrie de conductes a perseguir com el tracte vexatori i degradant per motius de raça, religió, ideologia o procedència, entre d’altres, i l’exhibició al carrer de missatges, pancartes i símbols discriminatoris, a més a més de la convocatòria de manifestacions o actes polítics amb aquest contingut. L’exhibició de símbols nazis es podrà perseguir en la mesura que pugui ser una font de discriminació. La sanció pot arribar en aquests casos als 40.000 euros.

Legislació d’urgència

Com ja s’ha dit a l’inici, el Govern fa fer un ús intens de la figura del decret llei per atendre, per raons d’extraordinària urgència i necessitat (art. 64 EAC) diferents qüestions relacionades o bé amb la situació de pròrroga pressupostària o bé amb la crisi sanitària de la COVID-19 (veure taula). Tanmateix, també es van aprovar i el Parlament va validar altres decrets-llei no relacionats amb els comptes o amb la pandèmia. I, en un fet poc habitual, el Parlament no va validar i, per tant, van quedar derogats dos decrets-llei: el Decret llei 28/2020, del 21 de juliol, pel qual es modifica la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania i s’adopten mesures urgents per harmonitzar prestacions socials amb l’ingrés mínim vital i el Decret llei 45/2020, del 17 de novembre, sobre l’habilitació transitòria i extraordinària per continuar la prestació del servei d’inspecció tècnica de vehicles.

Entre els que van der validats destaquen els que regulen mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge; establiment d’un règim transitori per a la concessió de les indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista; sobre l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya; la participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya; de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer; de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària. Sobre aquesta materia, cal destacar el Decret llei d’accés a l’habitatge, validat el 5 de febrer, amb els vots dels grups parlamentaris de JxCat, ERC, CECP i la CUP, l’abstenció del GP SOC i el vot en contra del de Cs i PP. Una de les principals mesures d’aquest decret llei és l’establiment d’un lloguer social obligatori per a aquelles persones que acreditin una situació de vulnerabilitat i se’ls acabi el contracte de lloguer o es trobin en processos de desnonaments. S’obliga els grans tenidors amb inquilins sense contracte de compra ni lloguer a oferir un lloguer social en cas que acreditin trobar-se en una situació de vulnerabilitat

Iniciativa Legislativa Popular

Finalment, tancarem el capítol legislatiu fent referència al fet que 2020 no fou un any massa fructífer quant a iniciatives legislatives populars (ILP), doncs, tot i seguir en tràmit algunes, empreses en anys anteriors, la única promoguda durant l’any —val a dir que en un context poc propici degut a la pandèmia— fou la Proposició de llei de modificació de l’article 54.5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, que la Mesa va inadmetre per raons de caràcter formal.

Taula sobre les lleis aprovades durant l’any 2020

Iniciativa d’origen

Títol definitiu

Òrgan tramitador

Data aprovació

DOGC

Proposició de llei de modificació de la Llei 14/2017, de la renda garantida de ciutadania

202-00063/12

Llei 1/2020, del 17 de febrer, de modificació de la Llei 14/2017, de la renda garantida de ciutadania

Lectura única en el Ple

05.12.20

DOGC 8068 de 20.02.20

Projecte de llei vitivinícola de Catalunya

200-00002/12

Llei 2/2020, del 5 de març, de la vitivinicultura

Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació / Ple

11.02.20

DOGC 8080 de 09.03.20

Proposició de llei sobre la reducció del malbaratament alimentari

202-00001/12

Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris

Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies / Ple

04.03.20

DOGC 8084 de 13.03.20

Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020

200-00011/12

Llei 4/2020, del 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020

Comissió d’Economia i Hisenda / Ple

24.04.20

DOGC 8124 de 30.04.20

Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

200-00012/12

Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

Comissió d’Economia i Hisenda / Ple

24.04.20

DOGC 8124 de 30.04.20

Proposició de llei de protecció d’oliveres monumentals

202-00023/12

Llei 6/2020, del 18 de juny, de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals

Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació / Ple

03.06.20

DOGC 8160 de 23.06.20

Proposició de llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural

202-00036/12

Llei 7/2020, del 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de Catalunya

Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat / Ple

17.06.20

DOGC 8171 de 07.07.20

Projecte de llei d’ordenació del litoral

200-00007/12

Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral

Comissió de Territori / Ple

22.07.20

DOGC 8192 de 03.08.20

Projecte de llei de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, en relació amb l’establiment de l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació en determinats conflictes familiars, i de modificació de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat

200-00013/12

Llei 9/2020, del 31 de juliol, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i de la Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat

Lectura única en el Ple

21.07.20

DOGC 8193 de 04.08.20

Proposició de llei de l’exempció de copagament als menors orfes tutelats per l’Administració i de la modificació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

202-00070/12

Llei 10/2020, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, amb relació a l’exempció de copagament als menors orfes tutelats per la Generalitat

Lectura única en el Ple

21.07.20

DOGC 8193 de 04.08.20

Proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge

202-00080/12

Llei 11/2020, del 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l’habitatge

Lectura única en el Ple

21.07.20

DOGC 8229 de 21.09.20

Proposició de llei del servei d’atenció pública a la salut bucodental i de creació del Programa d’atenció dental infantil a Catalunya

202-00040/12

Llei 12/2020, del 13 d’octubre, de l’atenció pública de la salut bucodental

Comissió de Salut en seu legislativa plena

15.09.20

DOGC 8247 de 15.10.20

Projecte de llei de restabliment del complement de productivitat variable del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut

200-00008/12 (1)

Llei 13/2020, del 13 d’octubre, de restabliment del complement de productivitat variable del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut i del personal del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya

Comissió de Salut en seu legislativa plena

15.09.20

DOGC 8247 de 15.10.20

Proposició de llei de modificació de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família

202-00028/12

Llei 14/2020, del 25 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família

Lectura única en el Ple

18.11.20

DOGC 8283 de 30.11.20

Projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana

200-00017/12

Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana

Comissió d’Empresa i Coneixement / Ple

18.12.20

DOGC 8303 de 24.12.20

Proposició de llei sobre la desaparició forçada de menors a Catalunya

202-00061/12

Llei 16/2020, del 22 de desembre, de la desaparició forçada de menors a Catalunya

Comissió de Justícia / Ple

18.12.20

DOGC 8303 de 24.12.20

Proposició de llei de modificació de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista

202-00067/12

LIei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista

Comissió d’Afers Institucionals / Ple

18.12.20

DOGC 8303 de 24.12.20

Projecte de llei de facilitació de l’activitat econòmica

200-00010/12

Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l’activitat econòmica

Comissió d’Empresa i Coneixement / Ple

18.12.20

DOGC 8307 de 31.12.20

Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació

200-00006/12 (2)

Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació

Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies / Ple

18.12.20

DOGC 8307 de 31.12.20

(1) Provinent del Decret llei 6/2019, del 19 de març, sobre el restabliment del complement de productivitat variable del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (203-00014/12).

(2) Provinent del Projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació (200-00023/11) decaigut per finiment de la XI legislatura.

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Projectes de llei presentats durant el 2020

Títol

Data presentació

Projecte de llei de facilitació de l’activitat econòmica

200-00010/12

21.01.20

Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020

200-00011/12

29.01.20

Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient

200-00012/12

29.01.20

Projecte de llei de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, en relació amb l’establiment de l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació en determinats conflictes familiars, i de modificació de la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat

200-00013/12

05.03.20

Projecte de llei pel qual s’estableix un règim transitori per a la concessió de les indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista que preveu el Decret 80/2015, del 26 de maig

200-00014/12 (1)

24.04.20

Projecte de llei pel qual s’adopten mesures econòmiques, socials i administratives per a pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries

200-00015/12 (2)

21.05.20

Projecte de llei de mesures extraordinàries en matèria de personal

200-00016/12 (3)

21.07.20

Projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana

200-00017/12

24.07.20

Projecte de llei pel qual s’adopten mesures pressupostàries en relació amb el desplegament de les actuacions d’atenció social, ordenació i reforç de determinats serveis socials de caràcter residencial i d’atenció diürna que preveu el Pla de contingència per a residències, per fer front als brots de la pandèmia generada per la Covid-19, pel qual es manté la vigència de preceptes en matèria d’infància i adolescència del Decret llei 11/2020, de 7 d’abril, pel qual s’adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries, i pel qual es modifica el Decret llei 21/2020, de 2 de juny, de mesures urgents de caràcter econòmic, cultural i social, sota el títol de mesures de caràcter social

200-00018/12 (4)

09.09.20

Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries

200-00019/12 (5)

21.10.20

Projecte de llei de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la Covid-19

200-00020/12 (6)

19.11.20

Projecte de llei pel qual s’adopten mesures en l’àmbit cultural per pal·liar els efectes de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19

200-00021/12 (7)

02.12.20

Projecte de llei pel qual es crea el Cens d’espais de cultura responsables

200-00022/12 (8)

02.12.20

(1) Provinent del Decret llei 4/2020, pel qual s’estableix un règim transitori per a la concessió de les indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista, que preveu el Decret 80/2015, del 26 de maig (203-00029/12).

(2) Provinent del Decret llei 11/2020, pel qual s’adopten mesures econòmiques, socials i administratives per a pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries (203-00036/12).

(3) Provinent del Decret llei 24/2020, de mesures extraordinàries en matèria de personal (203-00049/12).

(4) Provinent del Decret llei 29/2020, pel qual s’adopten mesures pressupostàries en relació amb el desplegament de les actuacions d’atenció social, ordenació i reforç de determinats serveis socials de caràcter residencial i d’atenció diürna que preveu el Pla de contingència per a residències, per fer front als brots de la pandèmia generada per la Covid-19, pel qual es manté la vigència de preceptes en matèria d’infància i adolescència del Decret llei 11/2020, de 7 d’abril, pel qual s’adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries, i pel qual es modifica el Decret llei 21/2020, de 2 de juny, de mesures urgents de caràcter econòmic, cultural i social, sota el títol de mesures de caràcter social (203-00054/12).

(5) Provinent del Decret llei 32/2020, pel qual es modifica la Llei 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries (203-00057/12).

(6) Provinent del Decret llei 39/2020, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la Covid-19 (203-00062/12).

(7) Provinent del Decret llei 38/2020, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit cultural per pal·liar els efectes de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 (203-00064/12).

(8) Provinent del Decret llei 44/2020, pel qual es crea el Cens d’espais de cultura responsables (203-00068/12).

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula dels Decrets llei no vinculats amb la COVID-19 (2020)

Títol

DOGC

Validació

Data validació

Decret llei 1/2020, del 21 de gener, pel qual es modifica el Decret llei 17/2019, del 23 de desembre, de mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge

DOGC 8047 de 22.01.20

Resolució 751/XII

203-00026/12

04.03.20

Decret llei 2/2020, del 21 de gener, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària i de modificació del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre

DOGC 8068 de 20.02.20

Resolució 751/XII

203-00026/12

04.03.20

Decret llei 4/2020, del 10 de març, pel qual s’estableix un règim transitori per a la concessió de les indemnitzacions i ajuts per a dones víctimes de violència masclista, que preveu el Decret 80/2015, del 26 de maig

DOGC 8083 de 12.03.20

Resolució 752/XII

203-00029/12

24.04.20

Decret llei 5/2020, del 12 de març, de modificació de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya

DOGC 8084 de 13.03.20

Resolució 754/XII

203-00030/12

24.04.20

Decret llei 9/2020, del 24 de març, pel qual es regula la participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya

DOGC 8096 de 26.03.20

Resolució 753/XII

203-00034/12

24.04.20

Decret llei 40/2020, del 10 de novembre, pel qual s’autoritza la creació de 245 places del Cos de Mossos d’Esquadra

DOGC 8269 de 12.11.20

Resolució 1099/XII

203-00066/12

02.12.20

Decret llei 50/2020, del 9 de desembre, de mesures urgents per estimular la promoció d’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament en règim de lloguer

DOGC 8292 de 11.12.20

Resolució 1135/XII

203-00075/12

13.01.21

Decret llei 54/2020*, del 29 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària

DOGC 8307 de 31.12.20

Resolució 1136/XII

203-00080/12

20.01.21

*Decret llei publicat al DOGC el 31/12/2020 però presentat al Parlament el 04/01/2021

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula de Decrets llei aprovats no vinculats a la situació de pròrroga pressupostària

Decret llei 2/2019, del 22 de gener, de modificació de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per tal d’incorporar mesures contra els trastorns de la conducta alimentària

DOGC 7795 de 24.01.19

Resolució 296/XII

203-00010/12

06.03.19

Decret llei 10/2019, del 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat

DOGC 7886 de 30.05.19

Resolució 458/XII

203-00018/12

26.06.19

Decret llei 11/2019, del 4 de juny, de modificació de la disposició transitòria setena de la Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport

DOGC 7891 de 06.06.19

Resolució 500/XII

203-00019/12

10.07.19

 

Taula dels Decrets llei derogats (2020)

Títol

DOGC

Derogació

Data derogació

Decret llei 28/2020, del 21 de juliol, pel qual es modifica la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania i s’adopten mesures urgents per harmonitzar prestacions socials amb l’ingrés mínim vital

DOGC 8184 de 23.07.20

203-00053/12

07.08.20

Decret llei 45/2020, del 17 de novembre, sobre l’habilitació transitòria i extraordinària per continuar la prestació del servei d’inspecció tècnica de vehicles

DOGC 8275 de 19.11.20

203-00069/12

03.12.20

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula dels Decrets llei vinculats amb la COVID-19 (2020)

Títol

DOGC

Validació

Data validació

Decret llei 6/2020, del 12 de març, de mesures urgents en matèria assistencial, pressupostària, financera, fiscal i de contractació pública, per tal de pal·liar els efectes de la pandèmia generada pel coronavirus SARS-CoV-2

DOGC 8089 de 19.03.20

Resolució 755/XII

203-00031/12

24.04.20

Decret llei 7/2020, del 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica

DOGC 8089 de 19.03.20

Resolució 756/XII

203-00032/12

24.04.20

Decret llei 8/2020, del 24 de març, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d’adopció d’altres mesures complementàries

DOGC 8095 de 25.03.20

Resolució 757/XII

203-00033/12

24.04.20

Decret llei 10/2020, del 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social del Covid-19

DOGC 8098 de 28.03.20

Resolució 758/XII

203-00035/12

24.04.20

Decret llei 11/2020, del 7 d’abril, pel qual s’adopten mesures econòmiques, socials i administratives per a pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19 i altres de complementàries

DOGC 8107 de 09.04.20

Resolució 760/XII

203-00036/12

21.05.20

Decret llei 12/2020, del 10 d’abril, pel qual s’adopten mesures pressupostàries, en relació amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en l’àmbit tributari i en l’estructura de l’Administració de la Generalitat, per a pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19

DOGC 8109 de 11.04.20

Resolució 761/XII

203-00037/12

21.05.20

Decret llei 13/2020, del 21 d’abril, pel qual s’adopten mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu, així com mesures en l’àmbit de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat

DOGC 8119 de 23.04.20

Resolució 762/XII

203-00038/12

21.05.20

Decret llei 14/2020, del 28 d’abril, pel qual s’adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en l’àmbit tributari i social, per a pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i d’adopció d’altres mesures urgents amb el mateix objectiu

DOGC 8123 de 29.04.20

Resolució 763/XII

203-00039/12

21.05.20

Decret llei 15/2020, del 5 de maig, pel qual s’autoritza el Consell Català de l’Esport per prestar garantia durant l’exercici 2020, fins a una quantia màxima global de 8.000.000 d’euros, a favor de l’Institut Català de Finances, per a l’atorgament de préstecs per facilitar la liquiditat de les entitats esportives inscrites en el Registre d’Entitats Esportives, afectades per la situació derivada de la Covid-19

DOGC 8123 de 07.05.20

Resolució 770/XII

203-00040/12

03.06.20

Decret llei 16/2020, del 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19

DOGC 8123 de 07.05.20

Resolució 771/XII

203-00041/12

03.06.20

Decret llei 17/2020, del 12 de maig, de mesures complementàries en relació amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya per fer front a la COVID-19

DOGC 8133 de 14.05.20

Resolució 772/XII

203-00042/12

03.06.20

Decret llei 19/2020, del 19 de maig, de mesures complementàries en matèria social i sanitària per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19

DOGC 8138 de 21.05.20

Resolució 773/XII

203-00044/12

03.06.20

Decret llei 18/2020, del 12 de maig, de mesures urgents en matèria d’urbanisme, fiances i ambiental

DOGC 8133 de 14.05.20

Resolució 807/XII

203-00043/12

17.06.20

Decret llei 20/2020, del 26 de maig, pel qual s’adopten diverses mesures en matèria d’esports com a conseqüència de l’estat d’alarma decretat per raó de la COVID-19

DOGC 8143 de 28.05.20

Resolució 808/XII

203-00046/12

17.06.20

Decret llei 21/2020, del 2 de juny, de mesures urgents de caràcter econòmic, cultural i social

DOGC 8147 de 04.06.20

Resolució 845/XII

203-00045/12

08.07.20

Decret llei 22/2020, del 2 de juny, pel qual es determinen els òrgans competents per tramitar les sancions per incompliments de la normativa reguladora de l’estat d’alarma denunciats pels diferents cossos policials

DOGC 8147 de 04.06.20

Resolució 844/XII

203-00047/12

08.07.20

Decret llei 23/2020, del 9 de juny, de mesures urgents en matèria tributària

DOGC 8152 de 11.06.20

Resolució 843/XII

203-00048/12

08.07.20

Decret llei 24/2020, del 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria de personal

DOGC 8157 de 18.06.20

Resolució 846/XII

203-00050/12

21.07.20

com a PL

Decret llei 25/2020, del 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria social i de caràcter fiscal i administratiu

DOGC 8157 de 18.06.20

Resolució 846/XII 203-00050/12

08.07.20

Decret llei 26/2020, del 23 de juny, de mesures extraordinàries en matèria sanitària i administrativa

DOGC 8161 de 24.06.20

Resolució 847/XII

203-00051/12

08.07.20

Decret llei 27/2020, del 13 de juliol, de modificació de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública, i d’adopció de mesures urgents per fer front al risc de brots de la Covid-19

DOGC 8176 de 14.07.20

Resolució 896/XII

203-00052/12

21.07.20

Decret llei 29/2020, del 28 de juliol, pel qual s’adopten mesures pressupostàries en relació amb el desplegament de les actuacions d’atenció social, ordenació i reforç de determinats serveis socials de caràcter residencial i d’atenció diürna que preveu el Pla de contingència per a residències, per fer front als brots de la pandèmia generada per la COVID-19, pel qual es manté la vigència de preceptes en matèria d’infància i adolescència del Decret llei 11/2020, del 7 d’abril, pel qual s’adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i altres de complementàries, i pel qual es modifica el Decret llei 21/2020, del 2 de juny, de mesures urgents de caràcter econòmic, cultural i social, sota el títol de mesures de caràcter social

DOGC 8189 de 30.07.20

Resolució 909/XII

203-00054/12

09.09.20

Decret llei 30/2020, del 4 d’agost, pel qual s’estableix el règim sancionador específic per l’incompliment de les mesures de prevenció i contenció sanitàries per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19

DOGC 8195 de 06.08.20

Resolució 910/XII

203-00055/12

09.09.2020

Decret llei 31/2020, del 8 de setembre, pel qual es modifica el Decret legislatiu 1/2000, del 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport, i s’estableixen mesures de funcionament dels òrgans de govern de les entitats esportives de Catalunya

DOGC 8222 de 10.09.20

Resolució 939/XII

203-00056/12

07.10.2020

Decret llei 32/2020, del 22 de setembre, pel qual es modifica la Llei 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries

DOGC 8233 de 25.09.20

Resolució 986/XII

203-00057/12

21.10.2020

Decret llei 33/2020, del 30 de setembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i de l’impost sobre les estades en establiments turístics, i en l’àmbit pressupostari i administratiu

DOGC 8238 de 01.10.20

Resolució 987/XII

203-00058/12

21.10.2020

Decret llei 34/2020, del 20 d’octubre, de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats

DOGC 8252 de 22.10.20

Resolució 1005/XII

203-00059/12

04.11.20

Decret llei 35/2020, del 20 d’octubre, de modificació del Decret llei 19/2020, del 19 de maig, i del Decret llei 29/2020, de 28 de juliol, en matèria d’adopció de mesures socials i sanitàries per pal·liar els efectes de la pandèmia generada per la Covid-19

DOGC 8252 de 22.10.20

Resolució 1006/XII

203-00060/12

04.11.20

Decret llei 36/2020, del 3 de novembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre les estades en establiments turístics i de l’impost sobre la renda de les persones físiques

DOGC 8264 de 05.11.20

Resolució 1065/XII

203-00063/12

18.11.20

Decret llei 37/2020, del 3 de novembre, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia de la Covid-19

DOGC 8263 de 04.11.20

Resolució 1066/XII

203-00061/12

18.11.20

Decret llei 39/2020, del 3 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la Covid-19

DOGC 8263 de 04.11.20

Resolució 1067/XII

203-00062/12

19.11.20

Decret llei 38/2020, del 3 de novembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit cultural per pal·liar els efectes de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19

DOGC 8264 de 05.11.20

Resolució 1096/XII

203-00064/12

02.12.20

Com a PL

Decret llei 41/2020, del 10 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius i en l’àmbit de l’educació en el lleure i de les activitats extraescolars per fer front a les conseqüències de la Covid-19

DOGC 8268 de 11.11.20

Resolució 1098/XII

203-00065/12

02.12.20

Decret llei 42/2020, del 10 de novembre, de mesures urgents de suport a entitats del tercer sector social

DOGC 8269 de 12.11.20

Resolució 1097/XII

203-00068/12

15.12.20

Decret llei 43/2020, del 17 de novembre, pel qual s’habilita el Consell Català de l’Esport per a l’atorgament d’ajuts extraordinaris i d’emergència per fer front a la suspensió de l’obertura al públic de les instal·lacions i dels equipaments esportius a Catalunya, es crea el Fons extraordinari addicional 2020 per als ens locals, i es modifica el Decret llei 41/2020, de 10 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius i en l’àmbit de l’educació en el lleure i de les activitats extraescolars per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social generada per la Covid-19

DOGC 8275 de 19.11.20

Resolució 1117/XII

203-00070/12

15.12.20

Decret llei 44/2020, del 17 de novembre, pel qual es crea el Cens d’espais de cultura responsables

DOGC 8275 de 19.11.20

Resolució 1097/XII

203-00068/12

02.12.20

Com a PL

Decret llei 47/2020, del 24 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter econòmic en el sector de les instal·lacions juvenils, de mesures en el sector de les cooperatives i de modificació del Decret llei 39/2020, del 3 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la Covid-19, i del Decret llei 42/2020, del 10 de novembre, de mesures urgents de suport a entitats del tercer sector social

DOGC 8280 de 25.11.20

Resolució 1119/XII

203-00071/12

15.12.20

Decret llei 46/2020, del 24 de novembre, de mesures urgents de caràcter administratiu, tributari i de control financer

DOGC 8281 de 26.11.20

Resolució 1120/XII

203-00072/12

16.12.20

Decret llei 48/2020, de l’1 de desembre, de mesures de caràcter organitzatiu en l’àmbit sanitari, social i de salut pública per fer front a la crisi sanitària provocada per la COVID-19 i de modificació del Decret llei 30/2020, del 4 d’agost, i del Decret llei 41/2020, del 10 de novembre

DOGC 8286 de 03.12.20

Resolució 1131/XII

203-00073/12

13.01.21

Decret llei 49/2020, de l’1 de desembre, de mesura urgent complementària en matèria d’ocupació i foment de l’activitat econòmica per fer front a les conseqüències de la major afectació en el mercat de treball de la Covid-19 en determinats territoris de Catalunya i de modificació del Decret llei 21/2020, del 2 de juny, de mesures urgents de caràcter econòmic, cultural i social per fer front a les conseqüències de la Covid-19

DOGC 8286 de 03.12.20

Resolució 1132/XII

203-00074/12

13.01.21

Decret llei 51/2020, del 15 de desembre, de modificació del Decret llei 39/2020, del 3 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències de la Covid-19, i del Decret llei 49/2020, de l’1 de desembre, de mesura urgent complementària en matèria d’ocupació i foment de l’activitat econòmica per fer front a les conseqüències de la major afectació en el mercat de treball de la Covid-19 en determinats territoris de Catalunya

DOGC 8297 de 17.12.20

Resolució 1133/XII

203-00076/12

13.01.21

Decret llei 52/2020, del 22 de desembre, de represa de l’activitat escolar el segon trimestre del curs escolar 2020-2021

DOGC 8302 de 23.12.20

Resolució 1137/XII

203-00077/12

20.01.21

Decret llei 53/2020, del 22 de desembre, de modificació del Decret llei 10/2020, del 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19

DOGC 8303 de 24.12.20

Resolució 1138/XII

203-00078/12

20.01.21

Decret llei 55/2020*, del 29 de desembre, de mesures extraordinàries de caràcter econòmic en el sector de les instal·lacions juvenils afectades pel confinament perimetral de determinades comarques arran de la Covid-19

DOGC 8307 de 31.12.20

Resolució 1134/XII

203-00079/12

13.01.21

* Decret llei publicat al DOGC el 31/12/2020 però presentat al Parlament el 04/01/2021

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula sobre les iniciatives legislatives dels grups parlamentaris (proposicions de llei) (2020)

Proponent / Tipus finiment

Decaïment per finiment de la legislatura

Retirada

Aprovació

TOTAL

GP CatECP, GP JxCat, GP ERC, GP PSC-Units, SP CUP-CC

1

   

1

GP CatECP, GP JxCat, GP ERC, SP CUP-CC

   

1

1

GP JxCat, GP ERC

1

   

1

SP CUP-CC

2

   

2

GP Cs

4

 

1

5

SP PPC

2

   

2

GP PSC-Units

1

1

 

2

GP ERC

1

   

1

GP CatECP

4

   

4

TOTAL

16

1

2

19

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Taula sobre les ILPs en tràmit l’any 2020

Títol

Legislatura d’origen

Proposició de llei de mesures urgents per a l’habitatge (202-00018/08 )

VIII

Proposició de llei electoral de Catalunya (202-00059/08 )

VIII

Proposició de llei de modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre (202-00022/10 )

X

Proposició de llei de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008

(202-00057/11)

XI

Proposició de llei de modificació de la Llei 1/2003, d’universitats de Catalunya (202-00035/12 )

XII

Proposició de llei de creació del Cos Específic de Tècnics Ambientòlegs i Ambientòlogues del Cos de Titulats Superiors, grup A, de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (202-00056/12)

XII

Proposició de llei de declaració del Parc Natural del Montseny, de paratges naturals d’interès nacional i de reserves naturals integrals (202-00065/12)

XII

Proposició de llei de l’esport i l’activitat física de Catalunya (202-00068/12) (1)

XII

(1) Tramitació integrada de 202-00009/12 (decaiguda), 202-00059/12 i 202-00068/12, segons acord publicat al BOPC 474

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021

Taula de les ILPs iniciades l’any 2020

Títol

Presentació de la iniciativa

Inadmissió a tràmit

Proposició de llei de modificació de l’article 54.5 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (202-00071/12)

4 març 2018

17 març 2020

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Activitat d’impuls i control

L’activitat d’impuls i de control es va caracteritzar durant l’etapa analitzada, com de costum, per la substanciació d’interpel·lacions (118), preguntes orals (87 al president i 168 al Govern en Ple i 193 en comissió) i escrites (2481), sol·licituds d’informació (900), mocions subsegüents a interpel·lacions (87), propostes de resolució en Ple i en comissió (499). Tanmateix, el 2020 es va singularitzar per tres iniciatives relativament infreqüents: les propostes de resolució en Ple, les compareixences en Ple del president de la Generalitat (o del vicepresident substitut) (10), els debats generals amb caràcter específic a instàncies de les minories (9).

Les propostes de resolució es van relacionar amb qüestions com la suspensió en les seves funcions dels diputats processats arran dels fets de l’1-0 o la crisi de la monarquia. Les compareixences del president (i del vicepresident) per informar de la gestió de la pandèmia de la COVID-19, i els debats generals amb qüestions que van des de la corrupció, les seqüeles del procés o la gestió de les residències de la gent gran durant la referida crisi sanitària. Cal dir que aquest últim és un mecanisme previst al RPC i estrany a la majoria d’ordenaments, doncs implica una excepció del parlamentarisme racionalitzat que atorga una clara primacia a l’Executiu i que implica que les minories poden forçar un debat general sobre qüestions de caràcter sectorial.

Sigui com sigui, la iniciativa d’impuls polític més important de l’any fou el debat de política general. Aquest debat, com és sabut, inicia el curs polític (formalment, a partir del segon període), en què els grups posen per escrit les seves principals línies polítiques a través de propostes de resolució. Durant el debat celebrat a partir del 16 de setembre, tots els grups a excepció de JxCat es van mostrar partidaris que el president de la Generalitat donés per finalitzada la legislatura i convoqués eleccions abans que el Tribunal Suprem l’inhabilités del càrrec per un delicte de desobediència, evitant deixar el Govern escapçat i en funcions en plena pandèmia. El vot dels grups de JxCat, ERC i la CUP va ser decisiu tanmateix per desestimar aquesta pretensió plasmada en diverses propostes de resolució subsegüents al debat. Es van debatre i van prosperar altres resolucions com la plantejada pel GP CECP que plantejava la reforma del delicte de sedició al Codi Penal, amb el vot a favor d’ERC i l’abstenció de JxCat. La CUP hi va votar en contra, al costat del PP i Ciutadans. El GP SOC va presentar una resolució per demanar que el Govern desbloquegés la segona reunió de la taula de diàleg. La distància entre els partits del govern espanyol i de la Generalitat es va tornar a fer evident perquè JxCat i ERC hi van votar en contra i la proposta es va acabar rebutjant. La cambra sí que va aprovar una resolució de la CUP, amb el suport de JxCat, ERC i els comuns, en què es demanava al Govern que descartés de manera «diàfana» la possibilitat de recórrer a rastrejadors militars per fer front a la pandèmia de la COVID-19. JxCat i ERC van proposar que el Govern «aclareixi els crims de l’Estat» de la segona meitat del segle XX i impulsi les accions judicials «necessàries» per depurar les possibles responsabilitats de l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa. La resolució va tirar endavant amb el vot de tots els grups, excepte del PSC, Cs i el PP. El Parlament també rebutjà fer marxa enrere en la compra dels terrenys de BCN World. La proposta no va prosperar perquè només va obtenir els vots favorables del PSC, els comuns i la CUP. Finalment, la CUP va tornar a demanar que la Generalitat desistís d’exercir l’acusació particular contra independentistes que havien participat en les últimes manifestacions del Procés. Els republicans es van abstenir i JxCat hi va votar en contra.

En el capítol dels debats de propostes de resolució, a banda de la resolució per la que el Ple va rebutjar la suspensió dels diputats processats pel Procés en aplicació de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, destaca el debat el 7 d’agost d’una proposta de resolució –que va motivar la convocatòria d’una sessió extraordinària– per censurar i reprovar la monarquia, després que transcendís la marxa del Rei emèrit Joan Carles I. El Per bé que es van rebutjar algunes propostes de resolució que podien col·lidir amb la doctrina del TC sobre la immunitat de la institució de la Corona, i no es van publicar algunes de les que havien estat aprovades, el GP Cs va interposar un recurs d’empara davant el mateix TC contra la convocatòria del Ple.

Entre els debats generals específics, com s’ha dit, una de les constats de la legislatura, cal destacar el debat general «sobre la corrupció estructural, sistemàtica i institucionalitzada a Catalunya» instat pel GP Cs i el de la gestió de les residències de gent gran durant la primera onada de la crisi pandèmica que va motivar que el president Torra admetés errors i que el Departament de Salut acabés assumint les competències d’aquests centres, fins llavors gestionats pel Departament de Benestar i Famílies.

Precisament, entre les diverses comissions d’investigació que van tenir activitat en aquest període i que va elevar al Ple les seves conclusions, destaquen una sobre la gestió de les residències per a gent gran durant la pandèmia, una altra sobre el fallit Projecte Castor, sobre els atemptats del agost de 2017 i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. Aquesta última va estar en gran part condicionada per la incompareixença dels expresidents Mariano Rajoy i Pedro Sánchez i dels exministres Sáenz de Santamaría, De Cospedal, Zoido o de l’exdelegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Enric Millo, entre d’altres, fet que va portar la cambra a posar en coneixement de la Fiscalia aquests fets, que ho va rebutjar per no apreciar relleu penal en aquest fet. Durant les sessions de la comissió es van poder escoltar les veus dels exconsellers Junqueras, Bassa, Turull, Forn i Rull, que foren excarcerats amb aquest propòsit.

Taula-resum de l’activitat d’impuls i control (dades quantitatives globals)

 

Tipologia Aprovació / Substanciació /Resposta Rebuig Retirada Derogació Decaïment / Finiment expedient Total
Proposta de resolució

185

46

28

 

240

499

Proposta de resolució per a crear comissions

4

     

1

5

Proposta de resolució per a encomanar un informe a la S Comptes

3

4

     

7

Debat general en el Ple

10

       

10

Moció subsegüent a una interpel·lació

87

10

1

 

1

99

Interpel·lació

118

 

7

   

125

Pregunta oral al Govern a respondre en el Ple

168

 

3

   

171

Pregunta oral al Govern a respondre en comissió

193

 

4

 

214

411

Pregunta per escrit al Govern

2481

 

52

 

3847

6380

Pregunta oral al president de la Generalitat

87

 

3

 

2

92

Sol·licitud d’informació i documentació

899

 

5

 

904

909

Compareixença del president de la Generalitat

6

 

1

 

2

9

Sessió informativa

55

   

1

98

154

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

Processos constitucionals i altres actuacions judicials

Una de les constants de 2020 fou la interposició per part del GP Cs de diversos recursos d’empara per presumpta vulneració dels drets de participació política dels diputats (ius in officium), contra acords dels òrgans del Parlament, relacionats amb iniciatives i tramitacions derivades del Procés, que ja han estat exposades, idèntica qüestió que la que va motivar diferents actuacions de caràcter penal. També cal destacar la presentació de diversos recursos d’inconstitucionalitat per part d’almenys 50 diputats del PP al Congrés dels diputats contra normes amb rang o força de llei de la Generalitat.

Així, el recurs d´empara que tenia per objecte les decisions del president del Parlament i els acords de la Mesa del 14 i 27 de gener de 2020, relatives a la incompatibilitat sobrevinguda del president Torra, fou desestimat (STC 66/2021). Resten pendents tanmateix el recurs d’empara contra els Acords de la Mesa del de 29 d’octubre i de 5 de novembre de 2019, d’admissió a tràmit d’una moció del GP CUP que demanava que la cambra reiterés «la seva voluntat d’exercir de manera concreta el dret a l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català»; el recurs d’empara contra els acords de la Mesa del 24 i el 25 de juliol de 2019 per l’admissió de diverses propostes de resolució en el debat general específic sobre la «Catalunya real», i el recurs d’empara contra els acords de la Mesa del 22 d’octubre i del 26 de novembre de 2019 d’admissió d’una proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra el processats per l’1-0.

Pel que fa als recursos d’inconstitucionalitat, cal citar l’interposat contra el Decret-llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, el Decret-llei 1/2020 de 21 de gener, pel qual es modifica l’anterior, i acord parlamentari de validació d’aquest darrer, admès parcialment (STC 16/2021). Resten pendents de resolució el recurs d’inconstitucionalitat contra l’art. 5 de la Llei 5/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient; el recurs contra determinats articles de la Llei 11/2020, de 18 de setembre, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la llei 24/2015 i de la llei 4/2016, en relació a la protecció del dret a l’habitatge.

De la seva banda, el Parlament va interposar un recurs contra el Reial decret llei 14/2019, del 31 d’octubre, pel qual s’aproven mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, amb el preceptiu dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

Finalment, cal fer esment a què la Sala Civil-Penal del TSJC dictà el 18 d’octubre una sentència condemnatòria per un delicte de desobediència contra els membres de la Mesa de l’anterior legislatura (XI) que la tardor de 2017 van tramitar les denominades «lleis de desconnexió». Els magistrats van inhabilitar durant un any i vuit mesos els exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó, l’ex secretària primera Anna Simó i l’ex secretària quarta Ramona Barrufet, i els imposà una multa de 30.000 euros a cadascun. A parer del TSJC, un Parlament pot debatre i aprovar resolucions sobre qualsevol tema excepte si el que pretén és saltar-se la llei i els seus membres tenen una prohibició expressa del TC de fer-ho. També durant l’any 2020, la Fiscalia del TSJC va decidir presentar una querella, admesa per la mateixa Sala, contra diversos membres de la Mesa de la XII legislatura (el president Roger Torrent, el vicepresident Josep Costa, el secretari primer Eusebi Campdepadrós i la secretària quarta, Adriana Delgado), per una presumpta desobediència al TC, en permetre la tramitació de diverses propostes de resolució a favor d’exercir el dret a la autodeterminació i de reprovar la Monarquia.

Taula amb les tramitacions davant el Tribunal Constitucional iniciades el 2020

 

En tramitació

Total

Recurs d’inconstitucionalitat interposat pel Parlament

1

1

Recurs d’inconstitucionalitat contra una llei de Catalunya

2

2

Recurs d’emparament

5

5

Total

8

8

Font: Direcció d’Estudis Parlamentaris. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2021.

1 Podeu consultar-lo a: https://www.parlament.cat/pcat/parlament/parlament-genere/pla-igualtat/ [última consulta: 20.03.2021].

2 Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient i Llei 4/2020, del 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020.

3 Més endavant la Llei experimentà una nova modificació amb l’aprovació del decret llei 28/2020, de 21 de juliol, pel qual es modifica la llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania i s’adopten mesures urgents per harmonitzar prestacions socials amb l’ingrés mínim vital.

Deixa un comentari