EL CONTEXT POLÍTIC GENERAL
Els cicles electorals cada vegada més curts i el protagonisme del procés independentista i les seves múltiples derivades, especialment la celebració del judici al Tribunal Suprem (TS) entre el 12 de febrer i el 14 d’octubre, van tenir una incidència decisiva en les iniciatives, tramitacions i debats parlamentaris, però també en l’estructura organitzativa del Parlament de Catalunya. En efecte, els quatre mesos de sessions al TS, que van acabar amb una severa sentència, així com les diferents resolucions judicials no només del TS sinó també d’altres altes instancies com el Tribunal Constitucional (per la via d’incidents d’execució promoguts pel Govern de l’Estat) o d’abast europeu van connotar la política catalana. Igual que les decisions del Parlament Europeu sobre la immunitat de Carles Puigdemont o Toni Comín, que hi van estar molt presents doncs ambdós mantenien la condició de membres de la Cambra. En el pla judicial, per bé que per raons distintes però íntimament connectades, cal fer esment a la controvèrsia suscitada a finals d’any, amb la insòlita decisió de la Junta Electoral Central, avalada per la Sala Quarta del TS, de declarar la inelegibilitat sobrevinguda del diputat i president de la Generalitat, Quim Torra, que havia estat condemnat en primera instància pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte de desobediència, per negar-se a retirar una pancarta en suport dels presos. Això havia de generar, com així va ser, una notable incertesa pel que fa a l’estabilitat del sistema institucional de la Generalitat. Mentre tot això succeïa, la polarització extrema va continuar sent la tònica dominant en l’activitat dels òrgans del Parlament.
