La recent STC 132/2019, de 13 de novembre, sobre diversos preceptes de la Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè, presenta un indubtable interès. No només des de la perspectiva del dret civil sinó també des de la talaia del dret constitucional, i el dret públic de Catalunya en particular, per l’afectació que té —i pot tenir— sobre la distribució competencial entre la Generalitat i l’Estat en matèria de dret civil.(1) Es podria dir, fins i tot, que es tracta de la sentència més rellevant sobre l’article 149.1. 8a CE, les complexes regles de la qual han derivat fins ara en una jurisprudència constitucional entre oscil·lant i torturada.
La STC 132/2019 sobre el llibre sisè del Codi civil de Catalunya en matèria d’obligacions i contractes (I). Un miratge enmig d’incerteses i amenaces d’involució
Últims llibres
Twitter / X
"Des del punt de vista de la cohesió social, les ràtzies indiscriminades augmenten la por i la marginalitat de les persones, que decideixen viure a l’ombra i evitar institucions públiques com hospitals, escoles i jutjats"
De Joan Ridao (@Joanridao)
La “mà dura” en immigració té costos: més rutes perilloses i extorsió; despesa enorme en policia, tribunals i vols; impacte en DDHH (separació de famílies) i en cohesió social (vida a l’ombra, evitant hospitals i escoles).
En parlo al @diariARA:
https://www.ara.cat/opinio/fracas-politiques-deportacio-massiva-d-immigrants_129_5638129.html