La sentència del TC sobre la declaració del Parlament de rebuig a la monarquia diu textualment que “la ‘inviolabilitat’ preserva el rei de qualsevol tipus de censura o control dels seus actes”. Em frego els ulls. Rellegeixo incrèdul. Em recorda el principi monàrquic preliberal, basat en el dret diví. No en va, mentre a Europa la Il·lustració i les revolucions liberals van instaurar nous contractes socials (monàrquics o republicans) que van definir una manera d’entendre la política entorn d’institucions democràtiques i representatives, els hereus estamentals d’Espanya no havien tingut mai cap impediment fins a la Constitució del 1978 per seguir responent dels seus actes només davant Déu nostre senyor. Enllaç a l’article sencer.
Últims llibres
Twitter / X
El TEDH avala la versió d’un estat que va alterar una majoria democràtica. Quan Estrasburg accepta allò que l’ONU va titllar de vulneració de drets, perd credibilitat i envia un missatge devastador a les minories polítiques.
Llegiu l'article aquí:
▶️https://www.ara.cat/opinio/tedh-pes-espanya_129_5554426.html
Em preocupa que el TEDH avali unes mesures cautelars desproporcionades (que l’ONU ja havia qüestionat).
En parlo al @diariARA, a propòsit de la sentència que dona la raó a la justícia espanyola. Podeu llegir l'article aquí:
"La sentència del TEDH fa evident no només les ganes del tribunal d’espolsar-se de sobre la responsabilitat per una qüestió altament conflictiva des del punt de vista polític, sinó que Espanya, agradi o no, és un dels grans a Europa", escriu @Joanridao
😡😡😡La Sentència d'Estrasburg d'avui (https://hudoc.echr.coe.int/eng?i=001-245697) és un escàndol sense precedents.
Valida que unes mesures penals cautelars, de per sí desproporcionades, alterin el resultat de les eleccions: en ratificar l'absència de diputats el mapa canvia.
Quina vergonya!