Una de les qüestions més espinoses i polèmiques en l’esfera constitucional —i del dret parlamentari en particular— és la referida a l’abast de les funcions de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries per part dels òrgans rectors de les cambres i la seva relació amb el dret fonamental a la representació política de l’article 23.2 de la Constitució (CE). Es tracta, a més, d’una problemàtica que ha aflorat recentment vinculada a les vicissituds de l’anomenat «procés», atès que la derivada en termes parlamentaris d’aquests fets es troba en íntima connexió amb algunes decisions de la Mesa del Parlament de Catalunya, que són actualment objecte d’enjudiciament per part del Tribunal Constitucional (TC), però que també han servit de base per a la imputació de diferents il·lícits davant el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’alguns membres d’aquest òrgan governatiu parlamentari. Enllaç a l’article sencer.