La contractació pública constitueix avui dia una qüestió de renovat interès després dels recents canvis operats en la seva regulació i pel seu notable impacte en les finances públiques en un context d’estretors pressupostàries. Però també perquè es tracta d’un dels àmbits privilegiats d’anàlisi de la probitat dels poders públics i de la lluita contra la corrupció. En efecte, poc després de l’adopció de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, l’informe especial del Tribunal de comptes Europeu (TCUE), de 24 de novembre de 2015, no només va constatar que les normes de contractació havien estat fins llavors una font permanent d’errors sinó que, entre les seves recomanacions, va introduir l’exigència de majors esforços per garantir la transparència i la integritat del sistema, revertint, per exemple, atàviques inèrcies com la modificació sobrevinguda de contractes per pura conveniència, posant en valor el principi d’integritat i bon govern, reconegut per la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció com a part integrant del “dret a una bona administració” previst en l’art. 41 de la Carta dels drets fonamentals de la UE. Enllaç a l’article sencer.
Últims llibres
Twitter / X
"Des del punt de vista de la cohesió social, les ràtzies indiscriminades augmenten la por i la marginalitat de les persones, que decideixen viure a l’ombra i evitar institucions públiques com hospitals, escoles i jutjats"
De Joan Ridao (@Joanridao)
La “mà dura” en immigració té costos: més rutes perilloses i extorsió; despesa enorme en policia, tribunals i vols; impacte en DDHH (separació de famílies) i en cohesió social (vida a l’ombra, evitant hospitals i escoles).
En parlo al @diariARA:
https://www.ara.cat/opinio/fracas-politiques-deportacio-massiva-d-immigrants_129_5638129.html