Joan Ridao

Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya

De l’autonomisme al “dret a decidir”

El darrer terç del segle xix va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença. El període republicà, després del breu parèntesi de la Mancomunitat de Catalunya, suposà la institucionalització de les primeres estructures d’autogovern des de la Nova Planta borbònica del 1716. El conflicte entorn de les diferents concepcions d’Espanya i la qüestió de la plurinacionalitat va semblar que podia entrar en una via de resolució, a pesar de les greus tensions viscudes entre la Generalitat i l’Estat. La victòria de Franco suposà l’adveniment d’un règim autoritari, la supressió de la Generalitat i la repressió cultural i lingüística durant prop de quaranta anys. Enllaç al capitol del llibre.

Últims llibres

Twitter / X

  • Us deixo l'article d'avui a @ARAopinio amb el títol 'Dimitir no és un nom rus' on parlo de la manca d’assumpció de responsabilitats polítiques davant dels escàndols. El podeu llegir sencer al meu bloc a https://ridao.cat/2025/02/nou-article-al-diari-ara-dimitir-no-es-un-nom-rus/

    Us deixo l'article d'avui a @ARAopinio amb el títol 'Dimitir no és un nom rus' on parlo de la manca d’assumpció de responsabilitats polítiques davant dels escàndols. El podeu llegir sencer al meu bloc a https://ridao.cat/2025/02/nou-article-al-diari-ara-dimitir-no-es-un-nom-rus/

    "Amb la fragmentació política hi ha paradoxalment menys dimissions i la conducta predominant és la de resistir davant la irrupció de nous actors polítics com la ultradreta i els populismes de la pitjor espècie"

    L'article de @Joanridao

    "Amb la fragmentació política hi ha paradoxalment menys dimissions i la conducta predominant és la de resistir davant la irrupció de nous actors polítics com la ultradreta i els populismes de la pitjor espècie", escriu @Joanridao

    Veure més