Joan Ridao

TOROS: ENTRE L’ESPECTACLE PÚBLIC, EL PATRIMONI CULTURAL I LA PROTECCIÓ ANIMAL

Comentari a la STC 177/2016, de 20 d’octubre, sobre la prohibició de les corrides de toros
Revista catalana de dret públic, num 54


La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç a l’article sencer.<

Últims llibres

Twitter / X

  • La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.

    No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.

    Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.

    Em sap greu la mort d'en Marcel Coderch. El vaig tractar i em va assessorar amb competència i afabilitat sobre energia durant els anys que vaig ser portaveu al Congrés. També com a vice de la CMT,en trànsit efímer per BCN abans de tornar a Madrid víctima dels funcionaris jacobins

    Veure més